Un furt de 40€ del 2011 remata Cristina Cifuentes al més pur estil Al Capone

  • Oriol
  • 25 d'abril de 2018
El furt es coneixia, i s'havia tapat. Però fins ara el vídeo, letal com un càncer, no havia sortit a la llum

El furt es coneixia, i s’havia tapat. Però fins ara el vídeo, letal com un càncer, no havia sortit a la llum

Mori la intel·ligència. Encaputxats a Girona destruint els tòtems dedicats als presos polítics a la recent estrenada plaça U d’Octubre. A la nit, amb cúters, arrencant les cares de Junqueras, Sànchez, Forn… en realitat encara feien més pena que una altra cosa. Simplement destruir, amb la ràbia, sense pensar què estaven fent. Zero respecte cap a persones que ho passen malament per haver fet allò que els han demanat els seus votants, mentre segurament la gent a la qual votin aquests cràpules, els enganya contínuament amb discursos xuclacervells prefabricats per explotar la ignorància. Al Parlament, mentrestant, aquests partits polítics es dedicaven a estripar el vot delegat de Toni Comín. Cs i PP han dit que el duran al Constitucional. Mentrestant, el Parlament havia de decidir si aprovava un parell de decrets signats des de la vicepresidència espanyola en nom de la Generalitat. Els usurpadors de la Moncloa no han vingut a ocupar els escons dels membres del Govern per defensar aquests decrets. Així va el 155.

Però anem al que realment interessa avui: la bomba del dia. Cristina Cifuentes ha dimitit després de comparèixer en una roda de premsa bastant penosa a la qual ha posat punt i final a la seva carrera política. No ho ha fet pel Màster defraudat, sinó per haver intentat manllevar el 2011 un parell de pots cosmètics antienvelliment en un Eroski, per valor de 40€. Exactament el mateix que Al Capone. Una acció que, sigui dita de passada, ha justificat inesperadament el líder de Podemos, Pablo Iglesias. Doncs sí, avui un diari absolutament execrable i que danya a diari la professió periodística, OK Diario, ha humiliat la presidenta de Madrid amb a publicació de l’enregistrament de les càmeres de seguretat d’un supermercat Eroski, on es veu Cifuentes donant explicacions a seguretat, i remenant el bolso. En quina posició queda el supermercat? Qui ha conservat uns enregistraments del 2011 que s’han de destruir al cap de 30 dies?

No els estranyi que hagi estat Esperanza Aguirre o el propi Mariano Rajoy. La moció de censura del PSOE era un destorb, per ell aquest era un problema massa gros (i també per Ciutadans, en part) i ha hagut de jugar aquest desagradable as per rematar-la definitivament i treure-se-la de sobre. La ja expresidenta de la Comunitat de Madrid, ha estat esperpèntica durant tota la roda de premsa. Ha dit que ha aguantat bastant per haver estat 34 dies sota pressió; que l’han assetjat “dia, tarda i nit”, que tenia previst plegar passada la festivitat del Dos de Maig, i que allò dels 40€ dels cosmètics, vaja… que era una anècdota, un furt involuntari per error. Cifuentes ha arribat a intentar treure ferro al tema dient que fins i tot s’havia saltat semàfors en vermell feia anys. Bé, no seria una novetat havent vist l’estil de conducció d’Esperanza Aguirre. Soraya queda en posició de força.

Com es poden imaginar, la xarxa s’ha omplert de mems fent broma de la cleptomania de l’expresidenta. A nivell de partit, s’ha notat força que el PP estava esperant l’excusa per deixar-la caure absolutament. Cap mostra de suport, deixant de banda que les proves són força evidents. A Cifuentes li ha passat una mica com a Rita Barberá. Maria Dolores de Cospedal, amiga de la dimissionària, ha estat l’encarregada de notificar-li la decisió de Rajoy demanant-li la dimissió des de Moncloa. Acte seguit, la presidenta de la CAM ha fet la roda de premsa dimitint. Rajoy s’ha limitat a dir que Cifuentes ha fet el que havia de fer, mentre Rivera ha intentat treure partit de tot i rapinyar més vots. PSOE i Podemos s’han dedicat a criticar Rivera i, així, segueixen inflant la bèstia. El líder de Ciutadans s’està convertint en el llop espanyol de Wall Street. Lliure de càrregues, pot dir i fer absolutament el que vulgui, amb la intensitat que cregui, fins que toqui poder. Recordin però que tot el que puja, baixa.

Espanya segueix la seva descomposició. El Partit Popular s’ha carregat ja dues comunitats (que sapiguem) Madrid i el País Valencià. El partit més corrupte d’Europa governa amb sentit feudal un territori al segle XXI. Espanya segueix esquerdant-se amb aquestes fortes batzegades, i els ciutadans esperem el caos final perquè tot rebenti i finalment puguem marxar-ne. No sabem com serà això, si al final passa. Una notícia de darrera hora a Nació Digital ens explica que els presos polítics de JxC han demanat a Carles Puigdemont que eviti de totes totes anar a eleccions. Màxima pressió al president.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS