Minority Report Procés

  • Oriol
  • 27 de febrer de 2019

Podem començar per qualsevol moment de la jornada d’avui, on hem començat a veure ja els primers testimonis (i de més pes) de l’acusació. D’aquests, comencem per Cristóbal Montoro, que ha estat relegat a prestar testimoniatge després de Soraya i Rajoy. Montoro ha fet allò del “donde dije digo, digo Diego”, amb les afirmacions que havia fet al Congrés dient que la Generalitat no havia gastat ni un sol cèntim en el referèndum. Evidentment, quan ha estat preguntat per la defensa perquè justifiqués aquesta nova argumentació, amb dificultats ha afirmat que bé, malgrat la intervenció va detectar clares intencions de gastar diners en el referèndum. Ah! Jutgem intencionalitats, com a Minority Report, on es deté gent perquè en el futur cometran delcites.

Una granítica Soraya Sáenz de Santamaría, desafiant i burlesca ha estat la primera testimoni constitucionalista a declarar, després d’una intervenció ben sucosa de Joan Tardà i una altra del MHP Artur Mas. Soraya, amb molt ofici i intel·ligència, ha respost com una escolaneta a les respostes de VOX, i ha ostentat obeïment al president del tribunal, Manuel Marchena, a qui se li complica cada dia més el judici. L’exvicepresidenta espanyola responia les preguntes de VOX, que avui ja ha entrat en joc, de memòria, recitant ben bé com si recités el Parenostre i s’ha limitat, amb aquell somriure prepotent i sorneguer, a treure de polleguera bona part de la defensa dels presos, que no sabien com trobar el flanc per on desmuntar-la.

Val a dir que en els moments més complicats, tant ella com, sobretot Mariano Rajoy, han rebut certa ajuda de Marchena, faltaria, però Santamaría ha demostrat ser una dona ben intel·ligent. La presidenta d’Espanya a l’ombra que només ha pogut ser desbancada per unes primàries populars on podríem dir que el partit es va vendre als orcs. Mentre molts independentistes es mossegaven les ungles de ràbia de sentir-la, ella, tranquil·la anava repetint una vegada rere l’altra que la principal obligació que tenia era fer complir la llei, garantir la unitat d’Espanya, i recordar que ella no va parlar ni negociar cap referèndum. Soraya està orgullosa de la seva gestió i no ha estat fins que han arribat les intervencions de les advocades d ela defensa que ha fotut la pota. De fet, ja ha estat al final de tot, quan podem dir que havia guanyat amb severa comoditat.


Santamaría però, s’ha hagut de menjar les imatges de pallisses de la policia espanyola, i a la pregunta de si havia observat violència policial, ha respost el mateix que després Rajoy: si no hi hagués hagut referèndum, no s’haurien produït aquestes imatges. És clar, sí. Olga Arderiu, l’advocada de Carme Forcadell ha estat qui l’ha enganxat al final, com dèiem. Després de respondre sobre el relleu a la cúpula d’Interior catalana “tot el que no es publica no té efectes jurídics”, Arderiu li ha deixat caure “si tenia coneixement de si la DUI es va publicar o no”. Ah! Se n’ha intentat sortir com ha pogut però Marchena hi ha insistit i al final ha respost amb un “no ho sé”. Evidentment que ho sabia, tothom sap que ho sabia, i la qüestió és que com a testimoni no podia mentir. Xavier Melero, l’advocat de Quim Forn ja li havia començat a esborrar el somriure amb un molt bon interrogatori.

A Mariano Rajoy, el testimoni més esperat del dia, se li ha escapat també que havia sentit les declaracions de la seva vicepresidenta, la qual cosa hauria d’invalidar el seu testimoni perquè està prohibit qualsevol contacte amb d’altres testimonis. Ho ha intentat arreglar dient que havia vist alguna cosa als mitjans digitals. Rajoy ha patit molt més que Soraya, malgrat seguir el mateix esquema argumental. S’ha fet el ‘gallec’ en moltes ocasions, i mai millor dit, i s’ha mostrat contundent en la defensa de la unitat de l’Espanya i tot allò que va relacionat. Per què no va aplicar l’estat de setge si veien una rebel·lió? l’exocupant de la Moncloa ha respost que va preferir el 155 a lesionar drets fonamentals de la ciutadania amb un estat de setge.

Rajoy ha tingut molts problemes per dirimir si va haver referèndum o no. Ell ha afirmat que no, però en canvi va endegar tot un procediment judicial contra un referèndum que és el que sembla ser que es jutja. De les càrregues policials, i en veure-les en les imatges, s’ha espolsat les responsabilitats, com ha fet abans Santamaría, i entre un i altre i la Fiscalia han parlat amb molta falta de respecte del president Puigdemont. El Fiscal (i també VOX), han parlat del procesado fugado, enlloc del president en diverses ocasions. Artur Mas ha corregit: “yo con quien hablé fué con el MHP Carles Puigdemont”. Per Mariano Rajoy, es va veure “obligat” a aplicar el 155 després dels “actes violents” a Catalunya.

Mariano Rajoy ha patit molt també quan Jordi Pina li ha preguntat directament si havia rebut personalment a Íñigo Urkullu, el lehendakari basc, com a intermediari del conflicte. Rajoy ha intentat desviar i portar al seu terreny la conversa dient que no hi ha intermediaris, que Moncloa és molt capaç, i que ell parlava amb tothom. Al final ha hagut de concloure amb un “no me acuerdo” quan la pressió s’ha fet forta i ha sumat al jutge de la causa. “Mañana nos lo explicará Urkullu” ha acabat Pina.

La sessió d’avui ha començat amb un “Empezamos mal!” de Marchena quan Joan tardà obria la jornada i el torn dels testimonis parlant en català. La cosa s’ha resolt amb un “Así que tengo derecho a hablar en catalán, o no?” “No”, responia el jutge. El diputat al Congrés d’ERC ha estat molt contundent: “Ni la unitat d’Espanya ni la independència valen una mínima violència”. Tardà ha parlat molt de diàleg, i del pacifisme dels manifestants del 20 de setembre.

Artur Mas, el president que va precedir Carles Puigdemont, ha explicat la seva trajectòria com a president, i ha posat en evidència la inactivitat del govern i la justícia espanyola en el moment del 9N en comparació amb l’1O. Del govern català ha dit que no hi havia cap pla per fer efectiva la independència, com ha quedat més que palès els darrers mesos. Des de l’estranger, Carles Puigdemont, que avui ha estat fent una conferència a Suïssa tornava a dir a la BBC en aquest cas, que el 10 d’octubre es va equivocar. Aquí ho hem dit moltes vegades, com ja saben.

Artur Mas ha explicat el Consell Assessor per a la Transició Nacional, i també ha comentat l’advertència que va fer als seus successors al Govern: “Vaig dir-los: no abandoneu mai la possibilitat en un moment del Procés de convocar unes eleccions al Parlament, perquè és on la Generalitat té capacitat de control, fins i tot des d’un punt de vista legal”. La seva intervenció ha donat peu a posar un altre vídeo amb les hòsties que va haver al seu col·legi electoral.

A la tarda, després de Rajoy i Montoro, l’espectacle ha estat servit. El testimoni de Marta Pascal ha passat sense pena ni glòria, i el que ha vingut després ha estat un gest de dignitat ben gran. Per la porta ha entrat un tal Antonio Baños Boncompain, apreciat amic nostre i d’aquest Dietari del Procés, ha dit que no pensava respondre a VOX. La discussió amb Marchena ha estat agra. “Usted no puede negarse a responder, porque es un testigo”. “Y si me niego?” Brutal. Marchena li ha explicat que prendria nota i enviaria el cas al jutjat de guàrdia, que podria decretar mesures penals. Aleshores li ha ofert una porta de sortida: que les preguntes de VOX passessin per la presidència del tribunal.

Després de l’absurditat de sentir les dues primeres preguntes de VOX i de veure-les repetides en boca de Marchena, Baños ha certificat que, al final, estava responent igualment les preguntes de VOX. Marchena s’ha enervat i l’ha fet fora de la sala dient-li que no volia respondre les preguntes. Baños encara li ha replicat dient que no era cert, que ho respondria tot menys lo de VOX. Acte seguit ha entrat Eulàlia Reguant, i l’escena s’ha reproduït. Marchena ja no li ha ofert fer de transmissor de les preguntes, i la regidora de la CUP al consistori barceloní i Baños han estat multats amb 2.500€ i el termini de cinc dies per rectificar. La jornada de declaracions l’ha finalitzat Núria de Gispert que s’ha dedicat a respondre la defensa de Carme Forcadell explicant el mateix que la presidenta empresonada: De Gispert hauria fet el mateix que la seva successora perquè la Mesa no té cap dret a entrar al fons de les qüestions, i ha de permetre que es pugui parlar de tot.

Malgrat les declaracions dels pesos pesants espanyols, l’acusació segueix sense poder demostrar ni rebel·lió ni sedició (els delictes principals). Encara queden més de 400 testimonis.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS