#MakeAMove

  • Oriol
  • 2 de febrer de 2019

Els presos polítics acaparen totes les informacions de primera línia, com era d’esperar. Del que ha transcendit del viatge, és un tuit de Carme Forcadell dient que ha anat bé, i que s’ha pogut tornar a abraçar amb Dolors Bassa, que avui ha fet ni més ni menys que seixanta anys. Del transport, poc es pot dir, dins de l’autocar de la Guàrdia Civil, els presos hi van en petits compartiments, com si fossin maniquís o simples ninots encapsulats. Pitjor encara, com si fossin presos d’alt perill camí a Guantánamo.

A Catalunya ha arribat l’hora de fer alguna cosa més que plorar i tuitejar amb ràbia i donant lliçons a tort i a dret. Per fi, l’ANC ha fet quelcom que comença a anar en la línia del que hom vol: una tancada a la delegació de la Comissió Europea a Barcelona. Uns set activistes hi ha passat la nit després d’entregar una carta i iniciar així la campanya #MakeAMove. Per algun lloc es comença. Elisenda Paluzie ha dit que segurant endinsant-se en aquesta via de mobilitzacions més directes que molestin. No és mala cosa, com a mínim és una acció més digna que finançar nous partits independentistes perquè vagin contra els que ja hi són, sostenint elixirs moralistes de la veritat, com ja feia SI o RCat fa deu anys.

Pel que fa al govern, Quim Torra s’ha mostrat amb més ganes de liderar, després del discurs institucional d’ahir, i el PDECat ha tornat a mostrar alguna diferència amb la Crida, i a demanar amb menys vehemència que aquesta la investidura de Puigdemont, assegurant que té un pla. Independentment de mirar d’aprofundir en trobar vies per ungir-lo, fóra bo que mostressin que tenen algun propòsit o pla més per oferir a la gent per arribar a la independència i no fer d’una de les vies possibles la causa final. A banda d’això els neoconvergents han tornat a reivindicar una llista unitària a les europees també, una reivindicació que cada vegada provoca més indiferència a ERC.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS