L’independentisme té la victòria a tocar després de l’exabrupte d’Arrimadas

  • Guif
  • 28 d'octubre de 2016

arrimadas-questioJugar amb foc i caminar com una funambulista per la corda fluixa amb el risc de caure. O fer caure algú. És el que va fer Inés Arrimadas aquest dijous en una entrevista: “Tinc esperança i no sóc una ingènua perquè sóc conscient de la gravetat i la visc a Catalunya, perquè porto escorta a Catalunya, perquè sabem què passa a Catalunya”. Unes paraules que han aixecat una polseguera impressionant, i és que el comentari no és innocent. A Arrimadas se li ha vist el llautó, però de fet està seguint el mateix patró que amb la campanya per inventar-se un conflicte lingüístic a les escoles. L’única ‘petita’ diferència és que la líder de Ciudadanos a Catalunya ara està inferint que hi ha un conflicte VIOLENT.

Amb aquestes estratègies, què podem esperar d’aquest partit una vegada el procés arribi al clímax? De moment ja estan intentant fer calar tímidament el missatge de la violència al territori -potser en el futur ho provaran de fer a l’estranger?-. No tenen límits. El precedent que confirma la tàctica d’aquesta formació són les declaracions d’Albert Rivera que, en una campanya electoral espanyola, va etzibar: “A Catalunya t’has de trencar la cara per parlar castellà”. No tenen arguments contra la independència i aquesta és la prova. Com és que la gent no se n’adona? Suposo que és pel refotut sentiment de pertinença, que no deixa pensar objectivament quina és l’opció que permetria viure millor a la població.

El terratrèmol d’indignació que ha provocat Arrimadas en les últimes hores ha tingut el punt culminant en el posicionament dels Mossos d’Esquadra. El departament d’Interior de la Generalitat ha especificat que tots els caps de l’oposició i els líders de grups parlamentaris -si no ho refusen- porten escorta. A més, ha concretat que no han registrat cap atac o amenaça contra ella.

Un posicionament que no només deixa en evidència la dirigent de Jerez de la Frontera -que, per cert, s’ha mostrat indignada sobre la cobertura de les seves declaracions als mitjans de comunicació però s’ha moderat les seves paraules-, sinó que deixa el partit com una rèmora del PP però encara més allunyada de la societat. Les declaracions de la cap de l’oposició fins i tot podrien ser interpretades com un atiament a la violència. I si estan tan desesperats com per intentar forçar violència… És que la victòria independentista està a prop. Si ningú cau al parany de la provocació.

29 d'octubre de 2016

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS