L’alineació per la gran final ja és a punt

  • Guif
  • 14 de juliol de 2017

foto_3235857Després d’una competició amb interminables fases de grups i eliminatòries, arriba la gran final. La data escollida és l’1-O i les setmanes anteriors i el lloc, els col•legis electorals de Catalunya. Però quines són les alineacions? La de l’Estat espanyol és la mateixa que fa anys i panys, sempre és la mateixa des de l’inici del procés: govern de Rajoy, ‘tripartit’ PP-PSOE-C’s i poder judicial, amb el TC com a ‘killer’. I a l’altre ‘equip’? Avui l’alineació s’ha aclarit.

Després de dies de converses discretes entre Puigdemont i cadascun dels consellers d’ençà de l’episodi del conseller Baiget i de nombrosos rumors sobre una possible reconfiguració de l’executiu de cara al referèndum de l’1 d’octubre, aquest divendres al matí el president ha anunciat un canvi de cromos que afecta a tres conselleries i a la secretaria del Govern. La fins ara portaveu de l’executiu i titular de Presidència, Neus Munté, cedeix el seu lloc al fins ara president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull. Al seu torn, Jordi Jané deixa Interior, que ara serà encapçalat pel número 2 de Xavier Trias a Barcelona, Quim Forn. I Meritxell Ruiz deixa Ensenyament per deixar lloc a la professora universitària Clara Ponsatí, per sorpresa de tothom. A més, la secretaria de Govern també canvia i passa a mans del jove Víctor Cullell.
Els canvis s’interpreten en el sentit que els qui marxen no ho volien o no podien apostar-ho absolutament tot (potencialment també patrimoni personal) en l’1-O. Potser eren els més dubtosos a l’hora d’afrontar un xoc frontal amb possibles i habilitacions o, potser, no veien els plans de referèndum tan clars. Ara bé, el fet que Munté estigui en aquest supòsit és més estrany que els altres, és a dir que potser el que volen amb ella és protegir-la de cara a tenir algú no inhabilitat per unes possibles eleccions… autonòmiques.
En qualsevol cas, també s’entén que els representants que a partir d’aquest divendres a les 5 de la tarda (hora de la presa de possessió) formen part de l’executiu català faran tot el possible fins les últimes conseqüències. I, si algú dubtava del PDeCAT, el canvi a tres de les seves conselleries els hauria de deixar tranquils. Ara sí, això va de debò.
L’oposició s’ha abraonat als canvis, començant per Mariano Rajoy, que ha dit que “avui es purguen els dubtosos i triomfa el radicalisme”. ‘Purga’, casualment el mateix concepte que han fet servir els comuns. La CUP, potser amb un punt electoralista predominant la crítica a la unitat, ha afirmat que els canvis són una prova que el govern no estava 100% compromès amb el referèndum. Arrimadas, de Ciudadanos, ha acusat Puigdemont de nomenar només “consellers de la independència”, mentre que Iceta diu que “el Govern està en fase de descomposició política”. A veure qui la diu més grossa!

La part de l’alineació per l’1-O que fa referència al govern de Catalunya ja és clara avui, però també l’equip independentista comptarà amb el Parlament de Catalunya -des de la moció de confiança del setembre passat i l’aprovació dels pressupostos d’enguany que ho fa amb total seguretat-, però el jugador estrella durant tot el procés, el poble, la societat civil, ara és dubte fins l’últim moment. I no sortirem de dubtes potser fins el mateix 1 d’octubre o pocs dies abans si calen mobilitzacions. Estarà a punt?

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS