Dies negres

  • Guif
  • 22 d'octubre de 2017
El Parlament de Catalunya

El Parlament de Catalunya

Negre. Així és com veiem molts catalans el futur més immediat del nostre país, Catalunya. En menys d’una setmana, la nostra autonomia serà aixafada, cosa que inclou el govern, el Parlament, les empreses públiques, els mitjans de comunicació públics, tots els funcionaris del país -podran ser acomiadats si així ho consideren necessari-, els Mossos d’Esquadra i les finances de la Generalitat. Això se suma a les amenaces a la llengua catalana i als presos polítics que l’Estat ja fa sis dies que té a Soto del Real. Tot plegat fa que el retrocés de la situació política al país sigui de 40 anys com a mínim. Som com l’any 1975.

Així és com el govern d’Espanya sempre ha desitjat tenir Catalunya. Fa anys que moltes veus de l’Estat expressen penediment per haver donat tan autogovern al Principat en temes com l’educació. Argumenten que això ha provocat l’auge independentista, tot i que ignoren que, després de 40 anys d’escola franquista, la gent va continuar mantenint la flama i no es va ‘convertir’ en franquista. Són els pares, els principals adoctrinadors dels nens, cosa que és 100% legítima i normal.

En tot cas, qui no creu que voldran aprofitar l’oportunitat d’or per ‘netejar’ les institucions i estructures de govern catalanes? L’oportunitat de fer mal de debò, a les mans de Rajoy i companyia. Qui dubta que la desaprofitaran? Els fills polítics de Franco voldran ser dignes dels seus pares i tornar a cometre la ignomínia democràtica que fa 80 anys els militars insurrectes ja van perpetrar.

Són dies negres, de pessimisme, de ràbia… Tot plegat començarà a caminar divendres vinent previsiblement, quan el Senat aprovi les mesures del 155. Però… els ho deixarem tan fàcil? Serà tot tan senzill com esperar que 200 senadors a Madrid pitgin un botó? De debò no mostrarem cap oposició?

Els nostres pares i avis ens van ensenyar el camí de la dignitat, i no els podem fallar. Ells mai van abaixar els braços, malgrat que la força de les armes els va mantenir callats. Ara, l’Estat no pot campar lliure amenaçant de mort ciutadans. Per tant, la resistència podrà ser més activa. Des dels membres del govern fins al funcionari, treballador públic o periodista de mitjà de comunicació públic haurà de plantar cara i fer materialment inviable el 155. I, si l’acaben executant, que sigui oferint imatges d’ignomínia mundial com detencions o atonyinament policial.

La resistència al carrer, però, potser no és l’única. Tot ho veiem negre, però alguns ja comencen a intentar aixecar els ànims. Tot apunta que el parlament de Catalunya celebrarà un ple aquest mateix divendres, coincidint amb el Senat. L’objectiu serà, amb tota seguretat, declarar la independència de Catalunya. I a partir d’aquí? Hi ha realment algun as a la màniga? Es podrà controlar el país d’alguna manera? Falten molt pocs dies per saber-ho.

Entretant, ‘El Periódico’ ha tret una enquesta on indica que suposadament l’independentisme es manté a nivells del 27S malgrat la violència policial de l’1 d’octubre: 48% dels vots i uns 70-73 escons, amb Esquerra primera força destacada amb entre 43 i 44 escons. La segona força estaria disputada entre Ciudadanos, PSC i el PDeCAT amb al voltant de 20 escons cadascun. L’independentisme havia registrat enquestes que no li donaven ni els 68 escons fa pocs mesos. Sembla que la tendència és a l’alça, tot i que ‘El Periódico’ ven la visió d’estancament. Posem-ho en quarentena, per si de cas.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS