De sobte, totes les peces estan a lloc per l’any més explosiu

  • Guif
  • 31 de desembre de 2016

fotoescacsI després de tot un any en què tant Catalunya com Espanya han perdut molt el temps o, millor dit, l’ha invertit per reforçar-se de cara a la fase final del procés, ara tot comença a encaixar. L’Estat ja té un nou govern amb un PP reforçat, i Ciudadanos i PSOE obligats a fer-li de comparsa. A més, ja té l’estratègia pel moment clau definida: operación diálogo. Al seu torn, Catalunya reacciona amb el Pacte Nacional pel Referèndum per no quedar-se enrere en l’escenificació negociadora, però aquesta vegada, a diferència del 2014, hi ha pla B: el plebiscit unilateral. Aquesta mateixa setmana Junts pel Sí i la CUP han anunciat que la llei de transitorietat és a punt.

De sobte, després d’un any de transició absoluta, ens adonem que tant uns com altres ja estan preparats pel 2017, el del xoc inexcusable. I si algú no s’ho creu, només fa falta recuperar el discurs de Cap d’Any de Carles Puigdemont, on es tornava a comprometre a portar el país del ‘post-autonomisme’ a la ‘pre-independència’. A més, ha promès un referèndum “legal i vinculant” i també valentia, ja que, segons ell, “el Govern i el Parlament hauran d’aplicar el seu resultat sense dilacions i excuses”.

Necessitarà que no li tremoli el pols, perquè haurà de prendre decisions que mai a la vida s’havia imaginat ni ell, ni la societat que té darrere. Ara bé, l’unionisme i els comuns no es quedaran amb els braços creuats: Rajoy i els partits espanyolistes ja han assegurat que la consulta no se celebrarà, mentre que CSQEP ha demanat reconeixement internacional de la votació.

El 2017 començarà amb l’últim escull en la difícil unitat independentista: els pressupostos. I amb la judicialització creixent del procés en l’ambient, que portarà personalitats polítiques a judici, potser inhabilitacions i una possible suspensió de l’autonomia catalana. Serà el moment en què la comunitat internacional i l’assemblea d’electes entraran en joc? També sobrevolaran l’any de la desconnexió la configuració final de l’espai dels comuns i els congressos dels quatre partits estatals, per acabar d’agafar forces de cara a un estiu i un setembre on tot pot sortir pels aires. Entre finals de juliol i finals de setembre, la valentia dels polítics i la societat civil s’haurà de demostrar.

Així, l’any que està a punt de començar és també l’inici d’un nou capítol en aquest procés, ja que ara sí, totes les peces estan a lloc. Serà el tercer, després dels dos anys d’inici que van culminar en el 9N i aquests dos últims, en què les peces s’han anat col·locant lentament. I, sense defallir i amb el compromís d’acompanyar el país fins al final d’aquest camí que vam començar junts el 2012, el Dietari del Procés hi continuarà sent. Cada dia. Sense excuses.

Després d’un any millorable en infinitat de sentits, desitgem als nostres lectors una molt bona entrada a un 2017 que no oblidaran mai.

30 de desembre de 2016

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS