Comença la conquesta (ara de debò) d’Europa

  • Guif
  • 26 de juny de 2018
Ernest Maragall / Foto: Jordi Bataller - ACN

Ernest Maragall / Foto: Jordi Bataller – ACN

El nou govern de Catalunya cada vegada ensenya més les seves intencions en matèria exterior: seguir el camí iniciat pels governs Mas i Puigdemont. Aquesta vegada, però, l’objectiu hauria de ser treure’n quelcom més positiu: culminar la feina que va engegar Romeva. En aquest sentit, l’executiu de Torra ha acordat avui reobrir sis de les delegacions a l’estranger: França, Itàlia, Suïssa, el Regne Unit, Alemanya i els EUA. La majoria restauraran delegat fulminat pel 155, tot i que per exemple Martí Anglada passa de París als països escandinaus, que es reobrirà en breu. De fet, en menys de sis mesos hi haurà més delegacions que el 27 d’octubre, abans que Rajoy se les carregués. Com a mínim això és el que Ernest Maragall ha dit avui.

El conseller d’Exteriors ha dit que les delegacions han de contribuir a que hi hagi “democràcia i llibertat” a Catalunya – un bon sinònim de camí cap a la independència encobert. Com fins ara. Però és clar, no sembla que s’hagi avançat gaire en suports internacionals, així que alguna cosa diferent s’hauria de fer. En aquest sentit, el conseller Maragall ha anunciat un viatge d’ell mateix i del president la setmana vinent a Stuttgart, en una reunió dels Quatre Motors d’Europa. I a mitjan juliol, Torra es desplaça a Nova York per participar en un debat sobre desenvolupament sostenible. Tot això, després que aquesta setmana el cap de govern sigui a Washington per inaugurar el Catalonia America Council i participar en el Smithsonian Folklife Festival – on Catalunya és convidada d’honor.
Ho hem dit repetides vegades en aquest espai: cal presència catalana a l’exterior i no només per parlar del tema nacional. Catalunya ha de ser en els grans debats mundials, i de fet Maragall ha dit que aquest és un dels objectius de les delegacions. Ha parlat del futur de l’eurozona, del debat migratori, de les finances europees… aquest probablement és el camí a seguir: ampliar línies d’acció.
Mentrestant, avui també Pablo Iglesias ha visitat Jordi Cuixart, l’únic dels nou presos polítics que no va concórrer a cap llista el 21D. El líder de Podemos ho ha fet un dia després de reunir-se amb Quim Torra. Iglesias té una setmana ben catalana, i la llàstima és que tot l’interès del seu grup per Catalunya es concentri tot en els mateixos dies. On era Iglesias durant els set mesos de 155? I durant els 8 anteriors mesos que Cuixart ha estat empresonat? Malgrat tot, el gest s’agraeix. Però de moment, no va massa més enllà del simbolisme que el Dietari comentava ahir que estava generalitzat.
Iglesias diu que vol fer de mediador entre Barcelona i Madrid. Però la sensació és que el que busca és que es calmin les aigües per haver de parlar menys d’un tema que l’incomoda tant a ell com als comuns. Això, abans de trobar una solució definitiva. Ara bé, esclar, Iglesias diu (sobretot quan és a Catalunya) que defensa un referèndum. Molt bé. Ara cal que persuadeixi Sánchez perquè ho autoritzi. Si és així, ens callarà la boca a molts que, de moment, som ben escèptics.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS