VOX continua penetrant, mentre els independentistes segueixen tirant-se els plats pel cap

  • Oriol
  • 5 de Novembre de 2019

El debat de TV3 amb els candidats catalans a les eleccions al Congrés ens han deixat una clara imatge, que és el reflex del que hem anat veient aquests darrers anys, des de l’octubre de 2017: partits independentistes desunits, amb alguns pics de deseperació en els darrers dies d’una campanya electoral que, en el global de les tres formacions, els afavorirà, sobretot per la irrupció de la CUP, que portarà molts votants nous que s’acostumaven a quedar a casa.

Moltes més dones que homes hem vist en un debat, a Televisió de Catalunya, que no es va veure dilluns a Madrid, on tots eren homes barallant-se entre ells per veure que era el més dominant. La presència de les dones candidates, no ha alterat aquesta ambició, però s’ha materialitzat amb altres aires: Inés Arrimadas fent gala d’un llenguatge bastant destraler i de baixos fons, s’ha llençat contra un Vicent Sanchís que ja s’ho esperava i se l’ha tret de sobre i Cayetana Álvarez, en la seva línia més aristocràtica, les ha deixat anar igual però amb un llenguatge més propi. Des del bàndol independentista, Laura Borràs ha fet una actuació notable, amb el seu to pausat i sibil·lí que la caracteritza tenint en compte que estava a 39 graus de febre, i Mireia Vehí, que ha intentat repartir a tort i a dret buscant l’essència de la primera CUP al Parlament, però que ha fet aigues, sobretot amb una enganxada amb Gabriel Rufián, que li ha respost amb massa suficiència, després d’advertir-la repetidament.

Aquest conflicte segurament serà el que més es recordarà d’aquest debat. Vehí, escometent contra ERC i JxC, recriminava a Rufián haver assistit a una boda de l’Íbex. El candidat d’ERC ha respost a la cupaire que “quina?” i aquesta, acorralada, li ha dit que entrés a twitter i busqués. La cosa ha pujat de tò i finalment Zaragoza ha desfet l’embolic dient que qui havia anat al casori era Pere Aragonès, (suposem que en la seva condició de vicepresident). Vehí no ha baixat del burro, i Rufián li ha acabat dient “Si t’estic ajudant!”. L’anticapitalista s’ha enfadat d’allò més, i la cosa s’ha acabat resolent amb una mitja disculpa d’ella i un penediment d’ell després de la publicitat.

Imaginin-se el nivell del debat. Laura Borràs ha destacat per una proposta que ha anat expressant gairebé a cada intervenció, i que ha resultat ser prou interessant, malgrat no obtenir l’escalf ni el recolzament d’ERC ni tampoc de la CUP: fer un únic grup al Congrés dels Diputats. La idea sona molt bé, sobretot perquè entenem que el que es pretén visualitzar és un grup polític català de 24 diputats (aprox). La qüestió és que quin interès pot tenir això si les tres forces s’han presentat per separat? Hi ha un altre inconvenient: un únic grup polític no tindria tants minuts a l’hora de saltar a la tribuna d’oradors. Els diputats s’haurien d’anar repartint el temps i ens podríem trobar amb relats diferents. Imaginem que no és més que un cop d’efecte per intentar rascar algun altre vot patriòtic més amb l’explotació de la proposta de les llistes unitàries versió evolucionada.

El candidat d’Esquerra Republicana, després de repetir una i altra vegada que ell no era l’adversari de les altres dues formacions independentistes, s’ha sumit en el particular duel que manté amb el PSC, que estava representat pel veteraníssim i camarguil José Zaragoza, que substituïa a una també malalta Meritxell Batet. Zaragoza té molt d’ofici i se n’ha sortit prou bé de l’escomesa. Fins i tot ha pujat els colors dels independentistes quan ha tret el pacte de la Diputació de Barcelona: vam pactar amb JxC perquè la rpesidència no caigués en mans d’ERC. Als republicans això els cou, i el retret posterior a Borràs no ha trigat a fer-se esperar. La resposta, després de la publicitat, sí: “doncs desfem els pactes amb el 155 a Sant Cugat i a Figueres”.

I així ha anat transcorrent un debat bastant crispat on ja veuen que Jaume Asens ha passat bastant desapercebut i Arrimadas i Cayetana Álvarez seguien punxant a uns i altres. “Colpistes, feixistes”… les paraules s’han anat repetint en una direcció i una altra durant les dues hores de debat, i un dels guanyadors de l’encontre ha estat, ni més ni menys que Ignacio Garriga, el candidat de VOX, que amb una mica més de làbia que Santiago Abascal ahir, ha colat el mateix discurs, com si fos una cosa normal, i fins i tot s’ha permès el luxe de dur com assessor un neonazi militant. Si res no ho canvia, i com anem dient aquests dies, VOX treurà bastants més escons dels que ara mateix té, i aquest anirà calant a la societat mentre els catalans no acaben de fer el pas de marxar. El feixisme espanyol segueix calant, 80 anys després, una altra vegada.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS