Un pacte per encetar una negociació?

  • Oriol
  • 10 de desembre de 2019

Les negociacions entre PSOE i ERC sembla que avancen, pel poc que es va filtrant, i ara tot sembla que ve a ser qüestió de tempos. A ERC li interessa esperar a veure què diu el TJUE sobre la immunitat de Junqueras (i què passa amb un incòmode Congrés Nacional que s’aproxima), i de retruc de Puigdemont, i el PSOE, que sembla que és qui més pressa té, va apretant. En qualsevol cas, tot indica que el pacte, si finalment es produeix, tindrà lloc després de Nadal.

Dels moviments visibles que hem vist, avui hi ha hagut una reunió pública entre les dues forces negociadores a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Una reunió pública vol dir que també n’hi ha de no públiques. El periodista Eduard Voltas posava l’èmfasi aquest matí en els matisos observables i palpables en la manera que ha tingut el PSOE d’expressar-se, que ens fan recordar a José Maria Aznar quan negociava amb Pujol, que aleshores cuidava més els detalls. Voltas deia que “La setmana passada el PSOE va passar de “crisi de convivència” a “conflicte polític”, i avui ha passat a “conflicte polític sobre el futur de Catalunya”. El comunicat conjunt també parla de “respecte institucional mutu”. D’enfotre-se’n de les trucades de Torra, a això”. El cinisme i la falta de principis de Sánchez és total, com es pot veure en el canvi de discurs constant.

L’altra formació que s’ha mogut és Junts per Catalunya. Els postconvergents han retirat avui una moció sobre el Dret a l’Autodeterminació per no interferir en la investidura que s’està acordant, i reclamen ser actors en aquest procés de negociació. El fet és aplaudible totalment perquè, a data d’avui, desembre de 2019, presentar una moció (una més) per reiterar-se en dret a l’autodeterminació és absolutament estèril, i només es pot comprendre per marcar paquet o bé per intentar desgastar a un altre partit independentista. La moció ja s’ha aprovat i suspès trenta mil vegades, i no paga la pena seguir-hi insistint, si no es trasllada a la realitat d’una manera fefaent, com va ser l’1 d’octubre. És aquest política o aquesta manera de fer simbòlica la que ens cal superar per fugir del processisme i començar a fer República de veritat.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS