Tsunami Democràtic desconnecta l’Estat d’Europa i Pedro Sánchez pacta amb Iglesias i per sorpresa de tothom un govern de coalició

  • Oriol
  • 13 de Novembre de 2019

Tsunami Democràtic ha pres tot el protagonista a la marxa d’Albert Rivera des del darrer alè polític del líder taronja, que ha merescut comentaris de despreci i irrellevància per la seva actitud de generar i potenciar l’odi contra tot allò que sonés a català en els seus 13 anys de dirigent de Ciutadans. Aquest matí, després d’una treva nocturna amb la Gendarmeria francesa, a les vuit del matí han començat les càrregues contra els manifestants catalans que ocupaven la frontera entre Catalunya i Catalunya del Nord, que com saben a dia d’avui estan separades políticament entre dos estats, l’espanyol i el francès, que van laminar el territori català amb el Tracta dels Pirineus (1659), un dels més nefastos de la nostra història. Ja ho veuen, en aquell època ja decidien per nosaltres i en contra nostra.

Amb gas pebre i moltes empentes, però sense gaires cops de porra, la policia francesa ha anat pressionant els manifestants, que havien aguantat estoicament la nit amb el fred del dur hivern. Els policies francesos l’únic que han fet, al cap i a la fi, és empènyer els manifestants cap a la frontera de l’estat espanyol per deixar el problema en mans de la policia d’aquí, que ja saben quin amor profereix als independentistes. Efectivament, no hem trigat a veure càrregues i múltiples agressions. Fins i tot atropellaments per part d’un camioner emprenyat, que finalment ha estat detingut. Un episodi trist, perquè mentre atropellava gent, els policies seguien colpejant manifestants. La gendarmeria francesa ha detingut 20 persones, que ja han estat alliberades gràcies a la col·laboració i els advocats nord catalans implicats amb la causa.

La manifestació de l’AP7 s’ha desplaçat a l’NII i a la Jonquera. A la tarda, Tsunami Democràtic ha desplaçat els talls a l’AP7 a la zona de Salt i Girona. I aleshores s’ha produït la sorpresa: la inoculació de l’activisme amb talls a la frontera a Euskal Herria amb França. La ‘delegació’ de Tsunami a Euskadi ha cridat a ocupar Behobia, el punt fronterer entre Oiartzun i la mítica Hendaia. I, de cop, avui al vespre, l’Estat espanyol tenia, de facto, les fronteres tallades amb Europa pel nord, una brutalitat d’acció que segueix fent tremolar un estat que ha tornat a demostrar febleses, però també al conseller català, Miquel Buch, que ha avisat que els manifestants que hagin deixat els seus cotxes per tallar autopistes rebran sancions i multes. Tsunami ha respost que es faran càrrec d’aquestes multes però ningú no sap com perquè ningú no sap qui hi ha darrere de Tsunami.

Miquel Buch, precisament, ha estat qüestionat novament al Parlament de Catalunya amb una moció de la CUP que ha posat al govern contra l’espasa i la paret novament. Però ni JxC ni ERC han avalat la dimissió del conseller, com demanaven els cupaires excepte la diputada de les JERC, Rut Ribas, que ha trencat la disciplina de vot republicà. Ja va avisar fa unes setmanes que ho faria si es tornava a posar en qüestió al conseller d’Interior. I ho ha fet amb aquestes paraules: “Avui he votat per una policia catalana que actuï democràticament i que compleixi els mandats del Parlament. Per això he reprovat la mala gestió de la Conselleria d’Interior. Els abusos policials no poden quedar impunes!”.

La moció, que es refermava en el dret a l’autodeterminació, com ja s’havia anat avançant fa uns dies, i el TC havia amenaçat amb conseqüències a la Mesa del Parlament, ha estat novament motiu de desgast pel president del Parlament, Roger Torrent, que ho deu estar passant francament malament. El republicà, està essent víctima contínuament del simbolisme d’un independentisme que fa donant voltes en cercle sense èxit. Quim Torra es disculpava davant de l’independentisme per no haver pogut pactar una resposta conjunta amb JxC, ERC ni tampoc la CUP a la sentència, Recordem que també estàvem en període electoral, i això ho complicava molt més. Ha hagut de ser la gent qui sortís al carrer. I és en la gent en qui confia el president, que s’ha mostrat molest amb els partits, i poc amic de convocar eleccions. Una actitud estranya per a un president, si més no.

Torrent, crucificat per molts des del 30 de gener de 2018, com dèiem, segueix dessagnant-se políticament a causa de les guerres simbòliques. La seva postura és difícil: vol seguir endavant però sense prendre jurídicament mal. I no és poca cosa, es juga la integritat en aquest sentit i més sabent com ha acabat Carme Forcadell, la seva antecessora. És per això que sempre ha dit que molt bé desobeir i jugar-se-la, però no tant el fer-ho per res, com és el cas d’aquesta nova moció simbòlica que l’únic que feia era votar novament quelcom que el Parlament ja ha votat mil vegades. I per mil vegades més que es voti no serem més independents. Però Torrent, o no s’explica bé, o no ho defensa bé. El president del Parlament ha avançat la convocatòria del Ple del Parlament sense consensuar-ho amb la resta de forces independentistes, per poder votar la resolució abans que la seva tramitació fos suspesa pel TC, com ah acabat fent tres minuts després de l’aprovació d’aquesta.

L’avançament de l’horari (previst inicialment a les tres de la tarda), ha destorbat a la tradicional reunió de Govern dels dimarts al matí, i Junts per Catalunya s’ha queixat amb bona part de raó. A més, el president del Parlament, malgrat comptar amb la raó d’intentar esquivar el tribunal espanyol (com feia Puigdemont i Artur Mas), ha buscat massa excuses, com ara un viatge previst per demà. I tot aquest enrenou trist perquè al final la resolució aprovada no es publiqués al Butlletí Oficial del Parlament. Home, per acabar no publicant-lo no calia haver muntat tot això. En qualsevol cas, el que ha de fer l’independentisme és sortir d’aquest bucle simbòlic i començar a fer feina de debò, que en alguns departaments ja es fa.

I entre tot això que passava, al migdia, ens trobem davant d’una compareixença de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias anunciant un acord de govern que s’havia covat el dia anterior, amb una abraçada i una declaració de lleialtat màxima per als propers quatre anys. El país, l’estat s’ha quedat en xoc completament. No podien haver fet això sis mesos abans? Ara han deixat créixer el nan feixista, i segurament li han vist les orelles al llop. Ahir Jaume Asens donava una pista molt indirecta quan renegava del tall a l’AP7. Alguna cosa s’estava tramant que ningú no va saber ni veure ni interpretar.

La gran pregunta a partir d’això és ben clara: el pacte PSOE + Podemos suma 155 escons. Qui facilitarà la majoria absoluta que necessiten en primera volta per sortir? I, efectivament, totes les mirades s’han posat en Esquerra Republicana i en Junts per Catalunya. El president Torra s’havia mostrat obert a facilitar una investidura de Torra, com havia deixat entreveure també Laura Borràs, en funció de si Espanya s’asseia a parlar. Així que, què ofereixen un PSOE que ja no té insomni per pactar amb Podemos, i la formació lila? Literalment, res. Diálogo dentro de la constitución, bàsicament, una pastanaga podrida.

L’acord base entre les dues formacions aspirants a governar (Iglesias seria vicepresident segon), parla de “Garantizar la convivencia en Cataluña“. Res de problema polític, sinó de convivència, “El Gobierno de España tendrá como prioridad garantizar la convivencia en Cataluña y la normalización de la vida política. Con ese fin, se fomentará el diálogo en Cataluña, buscando fórmulas de entendimiento y encuentro, siempre dentro de la Constitución. También de fortalecerá el Estado de las autonomías para asegurar la prestación adecuada de los derechos y servicios de su competencia. Garantizaremos la igualdad entre todos los españoles“. El text és un insult i una cessió total de Podemos (que tampoc havia acabat de fensar massa mai Catalunya ni el seu referèndum ni tampoc ha posat en valor l’amnistia. Per tant, la resposta que s’ha donat des de l’independentisme ha estat un clar ‘NO’. Veurem què va passant durant els propers dies i amb què s’intenta tornar a prendre el pèl als independentistes, a banda del fantasma del feixisme.

Però el dia encara ens deparava una sorpresa, per si no han passat prou coses avui. Una sorpresa majúscula. L’advocat del TJUE ha recomanat al tribunal europeu que dictamini que Oriol Junqueras sigui eurodiputat.

L’advocat general del Tribunal de Luxemburg ha especificat que la condició d’eurodiputat s’adquireix amb la proclamació dels resultats electorals, i ha descartat que calgui jurar la Constitució com a tràmit necessari per a aconseguir tal condició d’eurodiputat i, en conseqüència, accedir a una immunitat, que ara mateix seria un revés estratosfèric tant a la justícia espanyola com a l’estat, perquè això podria desencadenar un efecte dominó amb les euroordres a Carles Puigdemont, i a la situació amb Toni Comín, que també són electes europeus. La pregunta del milió és, efectivament, quines opcions hi ha que el TJUE dictamini finalment a favor del que diu el seu advocat general? Doncs sembla ser que entre un 80 i un 90%. Aquesta serà la gran decisió que esperarem amb moltes candeletes i que esperem que no es demori masses setmanes més, perquè cada hora que passa és una hora més de greuge tant per Junqueras com per la resta de presos polítics, els Jordis i la gent que tenim empresonada, com la gent que roman a l’exili. D’altra banda sembla que tindrem notícies de Clara Ponsatí dijous.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS