Torra emula Companys (però per una banalitat)

  • Guif
  • 17 de Novembre de 2019

El president Torra s’enfronta dilluns a un judici per desobediència al TSJC. Es tracta del primer cap d’executiu català que és jutjat en actiu en 80 anys. L’últim precedent és el de Lluís Companys, jutjat pels fets de l’octubre del 34, i posteriorment en una farsa monumental de judici el 1940, abans de ser afusellat. Qui ho havia de dir que 80 anys després, encara estaríem parlant de farses de processos judicials, sobretot després del celebrat aquesta primavera al Suprem. Dilluns Torra s’enfronta a un tribunal per una banalitat extrema, comparat amb els precedents: per no despenjar una pancarta amb un llaç groc del Palau de la Generalitat. Espanya s’ho ha de fer mirar per organtzar un judici per tal minúcia, però també Torra, que sembla que s’hagi volgut immolar per sortir corrents de Palau. 


El lideratge del president és ínfim, i també ho demostra que, a hores del seu judici, la ciutadania ni n’és conscient, ni l’espera, ni ningú n’ha fet la bola grossa. Per què? Perquè ha arribat a un judici per un fet que no millora les perspectives de l’independentisme, no és un gest que transcendís a l’estranger, no millora la vida de la gent, i no intenta provocar cap nova finestra per aconseguir la República. No té res d’utilitat. Ara, simbolisme, li’n sobra per totes bandes. El judici pot acabar amb Torra inhabilitat, i potser amb noves eleccions a menys d’un any vista. Potser el que es buscava amb la polèmica dels llaços era això, eleccions anticipades per tornar a intentar arribar al 50% sense que cap partit s’hagi de tacar les mans quedant com a responsable dels comicis? Si fos així, encara tindria utilitat. Però el problema és que Torra no ha aprofitat tot aquest temps per intentar arribar al 50%. 

18 de Novembre de 2019

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS