S’obre una escletxa per a Junqueras?

  • Oriol
  • 7 de Novembre de 2019

A l’espera que el Tribunal de Justícia Europea (TJUE) determini si Junqueras té immunitat o no com a eurodiputat (que ja és complicat), el jutge Marchena s’ha vist obligat a aixecar la suspensió de la inhabilitació al president d’ERC, Oriol Junqueras, encara que segueixi a la presó. Això ha motivat una petició in extremis de la defensa d’Esquerra Republicana perquè el seu líder pugui ser restituït a la llista d’ERC com a número 1. Tenim clar que l’estat s’inventarà quelcom per no autoritzar això, però de ben segur que tindran un bon maldecap durant unes hores, que hauran de resoldre àgilment.

L’altra notícia del dia és la publicació del Reial Decret Llei que es va publicar al BOE aquest dimarts que autootorga al propi govern de l’estat en funcions, de tallar l’accés a internet en circumstàncies excepcionals “que puguin afectar l’ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional”. La motivació d’això “per la nostra seguretat” o “per la seguretat nacional”, és un dels recursos que s’han utilitzat més per implantar restriccions de drets o dictadures directament. Massa violacions de drets col·lectius s’han fet en nom de la “seguretat nacional”, per entendre’ns. L’escàndol és molt gros, per què és el que es fa i quin color governamental ho impulsa. Ara sí que el tren en el qual viatgem té la propera parada a Turquia. Mentre tot això passa i VOX segueix inflant expectatives (ja veurem què passa amb ells), els partits independentistes catalans segueixen pressionant-se entre ells.

Les sensacions que tenim a pocs dies de les eleccions és que la CUP pot arribar a treure més del que sembla, i que aquests siputats que aconsegueixi sortiran de l’abstenció, però també en bona part d’Esquerra Republicana, que serà primer força independentista però potser no acabarà convencent, mentre Junts per Catalunya, que olora la sang republicana, segueix pressionant a Esquerra amb la proposta del grup únic a Madrid. La proposta ja ha rebut també el suport dels exiliats Carles Puigdemont, Lluís Puig i el recentment convers Toni Comín. La pressió, però, sembla més encarada a intentar evitar quedar-se sense grup propi al Congrés, i aquesta possibilitat enerva al partit de Gabriel Rufián, que podria veure com el PSC li pren el número en els últims dies d’una campanya curta però que s’està fent massa llarga tant als republicans com al conjunt de la ciutadania, que no entenem com la prepotència del president en funcions ha pogut provocar unes noves eleccions. I si tot continua bloquejat, igual en vindran unes altres després.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS