Rosalía, un fenòmen per fer-nos reflexionar

  • Oriol
  • 8 de desembre de 2019

Aquest cap de setmana, una noia de Sant Esteve Sesrovires interessada pel flamenc des de ben joveneta, ha omplert dos Palaus Sant Jordi amb màxima devoció per part dels assistents. No eren ni Els Amics de les Arts, Manel, Txarango, ni tampoc clàssic com Lluís Llach, capaços d’encara més als anys 80. La noia en qüestió es diu Rosalía i enguany s’ha endut gairebé tots els premis internacionals de màxim prestigi en el món de la música que es poden guanyar. I és catalana, i parla català. Com no hi ha d’haver devoció per una noia de casa nostra que està triomfant al món?

Rosalía no ha triomfat per fer el que fan els grups d’aquí que tenen més seguiment. Ella ha cultivat un altre tipus de música, entre el flamenc, el trap o el reggaeton que tant es porta ara a pesar de moltíssima gent. I el públic que ella arrossega és menystingut per molts sectors de l’independentisme identitari (no tots), que s’han quedat en la intolerància del “Cumpleanys”. Obrin els ulls, senyors, a la diversitat del país que els planteja Rosalía, que vesteix com una poligonera i ve d’un poble on ha guanyat Esquerra Republicana. Entenguem i compartim les necessitats de bona part del públic que segueix Rosalía. Segur que a una part d’aquests, el Procés i els presos els són absolutament igual, i probablement el que digui Madrid també. O igual si ens acostem als seus interessos això es converteix en simples prejudicis, i ens trobem algunes bones sorpreses que ens animaran a seguir. Però ens hem d’arromangar perquè tenim molta feina a fer.

Els qui sembla que demà tindran molta feina, són els electes parlamentaris de JxC, que es desplaçaran demà a Brussel·les segons sembla requerits per Carles Puigdemont. Arriben molts rumors, que indiquen que s’està tramant una espècie de revolta interna contra ell, o contra les decisions que pren des de l’exili; no se sap ben bé, però és de suposar que si demà es celebra aquesta trobada poguem analitzar quelcom més. Oficialment, i al marge de tantes especulacions que de vegades només pretenen embrutar a banda i banda, la reunió ha de servir per fixar una certa posició respecte la investidura de Sánchez. El que pugui passar a partir d’aquí ja no ho sabem, però el que està clar és que és posible que pugui aparèixer el fantasma de l’avançament electoral, si la jugada plantejada amb la investidura de Sánchez no compleix les espectatives de l’espai convergent. Amb el lideratge de Torra més que amortitzat, la fi de la inhabilitació de Mas a la cantonada, i la predisposició de Laura Borràs a ser-ho tot, malgrat el procés judicial que se li podria obrir, el terreny de joc torna a obrir-se.

7 de desembre de 2019

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS