Reunificació

  • Oriol
  • 19 de Juny de 2019

La investidura d’Ada Colau segueix portant molta cua. Al drama del pacte entre BComú, PSC i Valls, que pot tenir la rèplica imminent a la Diputació de Barcelona, i a la qual se li podria projectar una estratègia a mitjà termini com reproduir la mateixa suma al Parlament de Catalunya (l’independentisme no va sobrat, com bé saben), avui hem pogut assistir a un nou acte de l’estrena teatral del mandat: Corbacho abandona Valls i marxa amb Ciutadans (o sigui, segueix en l’estructura de Ciutadans), i Manuel Valls passa de que els rumors el col·loquin apartat de la vida política, a anunciar que exercirà com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’ex UDC Eva Parera al costat. Alguna cosa ha d’estar tramant, doncs. L’exprimer ministre francès ha carregat, a més, molt durament contra Ciutadans, per la seva permissivitat amb VOX.

En l’àmbit nacional, aquests dies s’està forjant una re-unió de l’espai de Convergència. Dit amb més precisió, Puigdemont i Mas s’han trobat per mirar d’acordar iniciar l’operació contrària al que ha estat fins ara l’espai que ocupen: dividir Convergència i Unió, Destruir Convergència per transformar-la en el PDCat, inventar JxC com a espai intermig entre PDECat i el puigdemontisme sense carregar-se el PDCat (de fet, JxC és una marca registrada del PDCat) i la darrera fragmentació, la Crida, sense eliminar els anteriors. Així, ara s’iniciaria l’operació contrària: posem a la nevera la nounata Crida, i mirem de fusionar tota la resta en la marca que més està tirant de moment: Junts per Catalunya. Efectivament, a més d’un els passarà pel cap la idea que sembli que Convergència es torni a federar amb Unió, però no és exactament així tampoc. És una bona notícia per l’independentisme que es mou en l’àmbit de les dretes, perquè hi ha molt de terreny a recuperar, i l’amenaça viva de l’antic sector d’UDC (l’Unió de veritat que encara roman latent), buscant un nou hoste per parasitar, o unificar un partit que segueixi menjant-se vots convergents catalanistes.

I a l’Estat espanyol… Pedro Sánchez i Pablo Iglesias segueixen experimentant què és un govern de coalició. Espanya no en té gaire idea de pactes i està fent un curs accelerat. Moncloa no ha volgut mai una coalició de partits, i ara, el PSOE, que és qui ha estat més aprop que mai de veure-s’hi obligat a fer-ho, no se’n sap acabar de sortir per enredar un podemita desgastat. Sánchez ha ofert càrrecs intermedis a Iglesias, i veurem quina és la resposta, però si l’esquerra trasllada els valors a simples càrrecs… serà la sentència definitiva de Pablo Iglesias.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS