“‘President’, déjelo ya”

  • Oriol
  • 13 de Gener de 2020

De vegades, hi victòries que, en una gran guerra, només s’obtenen per la via de la perseverança. Avui, Carles Puigdemont i Toni Comín han silenciat totes aquelles portades que els enterraven quan van emprendre el camí de l’exili, o quan Puigdemont va ser capturat a Alemanya. Curiosament, la defensa de l’adversari polític, Oriol Junqueras, ha aconseguit que avui veiem la imatge dels dos polítics nostrats al Parlament Europeu, per més INRI de l’Estat espanyol que, amb un pam de nas, ha tret escuma per la boca (molta gent ha recordat la portada d’El Periódico del “‘President’, déjelo ya”. Curiosament però, avui Junqueras no ha pogut ocupar el seu escó, cosa que ha visibilitzat Puigdemont i Comín des dels seus respectius escons ja. Afortunadament, es demostra que només el treball col·lectiu entre tots dos partits i entre l’exili i la presó és l’arma més eficient de la que gaudim per seguir l’escomesa contra un estat que, malgrat l’absència de Junqueras, té un enfrontament amb Europa.

El president de l’Eurocambra, David Sassoli, ha ratificat Puigdemont i Comín, i ha deixat ‘vacant’ la plaça de Junqueras. Això mereixerà l’elevació de la queixa als tribunals europeus per part d’ERC. I mentrestant els dos eurodiputats de Junts, faran la feina d’amplificadors del procés, ara, a la Champions League. El greuge cap a Oriol Junqueras, que és igual d’eurodiputat que els altres dos, suposa una contradicció que Sassoli assumeix i per la qual haurà de respondre després que la JEC i el Suprem hagin desobeït els tribunals europeus.

Aquest miratge de llibertat, segurament no durarà massa. Quan el suplicatori s’activi i arribi a la cambra europea, potser d’aquí mig any, l’experiència s’haurà acabat. El PP s’hi deixarà la pell perquè això sigui així, i el PSOE no té cap incentiu per fer el contrari, excepte la negociació que ha de començar en breus amb el govern català. Mentre tots els flaixos i les càmeres eren al voltant de Carles Puigdemont (un altre triomf), la politiqueta de misèries continua a Catalunya. No som capaços de posar-nos d’acord ni per la taula prèvia a la taula. És realment grotesc i lamentable. La baralla està ara en què ERC defensa que els Comuns puguin ser a la taula de Catalunya que ha de consensuar una posició per negociar a Madrid, mentre que l’ANC i JxC no ho volen. La CUP no diu gaire, i ja la tenim enredada de nou. Cansa molt, la veritat. El més normal és que si és una taula entre governs, que consensuïn la seva posició els dos socis de govern, i que aleshores vagin a Madrid, i punt. De vegades seguim instal·lats en el país petit, i fa molta mandra.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS