L’ocàs d’un dels grans enemics de Catalunya l’última dècada

  • Guif
  • 11 de Novembre de 2019

Poques coses generen tanta unió a Catalunya com la bomba que hem conegut avui: l’alegria de sentir que Albert Rivera deixa la presidència de Cs, no agafarà l’acta de diputat i deixa la política després dels paupèrrims resultats en les eleccions d’avui. Ho ha anunciat aquest matí quan ha constatat que és absurd continuar endavant tenint en compte que s’ha enfonsat 2,5 milions de vots i 47 dels 57 escons. La sensació compartida entre molta gent a Catalunya és de tristesa per l’augment exponencial de Vox (al Principat el seu suport és només d’un terç respecte al conjunt espanyol), però molt i molt alleugerida per la dimissió de Rivera, que ha caigut desplomat. Com pot ser que a la gent (fins i tot els independentistes) li compensi que el suposat centre polític hagi perdut suport, que ha anat a l’ultradreta? 


És ben fàcil: Albert Rivera ha estat una de les persones que han fet més mal a Catalunya en l’última dècada. I per Catalunya s’ha d’incloure tothom, no noms l’independentisme. Ha estat qui més ha creat odi, crispació, enfrontaments i divisió entre dues comunitats que estaven en procés avançat de fusionar-se per aconseguir un sol poble. Ell va ser qui va començar a airejar el debat sobre la immersió lingüística, que estava (i està) assegurant la supervivència d’un dels tresors del país, la seva llengua, alhora que cohesiona la societat perquè tothom aconsegueix acabar l’educació obligatòria dominant tant el castellà com el català. Ell també va posar la judicialització de la política a l’ordre del dia, fins al punt de contribuir a arruïnar la vida d’adversaris polítics. Mestres, professionals de Tv3, membres de la societat civil i independentistes han estat col.lectius als quals Rivera ha instat a odiar. A més, si ara la política és un circ, tot d’impulsos mediàtics buits de contingut i un ‘postureo’ constant, Rivera n’és un dels responsables per ser-ne un impulsor. Blanquejar Vox i mentir descaradament amb el discurs d’estar al centre, quan estava a tocar de l’ultradreta són altres temes pels quals avui és un gran dia. Que no torni mai més a la política, pel bé de la convivència. 


La ressaca de les eleccions ha tingut una sorprenent dimissió, però també una protesta espectacular: centenars de persones han tallat l’AP-7, a la frontera amb la Catalunya Nord. Uns 20 quilòmetres de tall a Catalunya i uns 14 passada la frontera han fet de la jornada un dia ben entretingut. I el millor es que encara hi són. L’acte l’ha convocat Tsunami Democràtic i l’objectiu és ser un altaveu internacional per fer dialogar Espanya. Però Sánchez serà capaç de pactar amb el PP o amb Podemos i vuit més per tal d’aïllar el problema que realment s’ha d’abordar. L’independentisme polític i el social el pressiona. Hi haurà algun moment en les properes setmanes?

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS