L’independentisme es comença a fer a la idea que això va per llarg

  • Oriol
  • 3 de Juliol de 2019

L’esperpent antidemocràtic que vam viure ahir a Estrasburg era previsible, però no per això hem de defallir. És més, és un bany de realitat que ens ha d’ajudar molt a tocar de peus a terra, acabar-nos de llepar les ferides i començar a tirar endavant amb una estratègia i algun lideratge visible. Si Alexandre Deulofeu va predir la desintegració d’Espanya pel 2029, tenim temps per tornar-ho a fer, preparar bé un nou 1 d’octubre, o allò equivalent, sense precipitar-nos, i anant a guanyar. Europa ens anirà ometent mentre seguim fent la mateixa por que un espanta ocells. El nomenament de Christine Largarde, que repetirà, o de Josep Borrell al capdavant de la diplomàcia continental, ens indiquen que Europa segueix rumb cap a les roques, i que a la resta ens queda molta feina per fer.

A casa, segueix la polèmica de baixa intensitat sobre si s’ha de fer president a Pedro Sánchez o no. El socialista no té pressa i, ben bé segurament li és igual si es repeteixen comicis: el CIS indica avui que el PSOE es quedaria força a prop d’una majoria absoluta, Podemos Seguiria caient, i el ‘trifachito’ perdria força gas. A Catalunya, ERC es mantindria i JxC perdria alguna flassada sense gaire transcendència. Pedro Sánchez està jugant molt bé la partida i l’autodeterminisme espanyol seguiria brillant per la seva absència. L’únic dubte a hores d’ara en aquest sentit és si Sánchez convocarà la primera votació d’investidura al juliol o s’esperarà a passat l’estiu.

I en algun moment, caurà la sentència contra els presos. No es preveu una gran reacció de país, per moltes frases encoratjadores que sentim dels nostres polítics. Avui ens fixem però en un altre moviment dins dels Comuns. De fet, es tracta d’una conseqüència directa de la marxa de Joa Josep Nuet a ERC. Alberto Garzón ha creat una secció d’Izquierda Unida a Catalunya, que pretén fer una OPA a Esquerra Unida i Alternativa. Això podria provocar una escissió i una partició profunda de la formació: espanyolistes dependents, contra sector catalanista. Potser és un pas necessari per atraure aquest sector cap a l’òrbita de partits més grans com ara ERC o potser una CUP que parla de realisme, d’estratègia a la llarga i de no bloquejar-ho tot sempre.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS