L’estat no pot aturar el fantasma del Tsunami Democràtic

  • Oriol
  • 9 de Novembre de 2019

Ja ho van veure ahir, la Junta Electoral no ha prohibit els actes que hi havia convocats avui per part de Tsunami Democràtic, una espècie de fantasma que està portant de corcoll a tota la intel·ligència espanyola oficial, perquè s’amaga rere una capa fantasmagòrica on aparentment no hi ha ningú al darrere. Al cap i a la fi, Tsunami el que simplement fa és convocar gent de forma massiva i moure-la cap a aquí o cap allà. Però no hi ha portaveus ni associacions que se’n facin responsables.

Les convocatòries d’avui, amb el seu epicentre al centre de Barcelona amb una tarda potentíssima de concerts i milers de persones al voltant, les activitats a les places dels pobles i ciutats amb la participació de tothom… això no és el que espanta exactament l’Estat, que avui muntava la seva pròpia performance (en dia de reflexió) amb una reunió del ‘Comitè de Seguiment de Catalunya’ (un comitè que algú que controla una regió no hauria de tenir). Els espanta que la gent surti el Dia de Reflexió, sense por, i que no ho puguin aturar. I també l’ombra allargada de Tsunami, que ells mateixos han fet més gran i temerosa creant una història segons la qual demà hi hauria el ‘caos’ als col·legis electorals de Catalunya, per una convocatòria mitjançant l’APP dels famosos QR. Fantasiós perquè Tsunami ha anunciat que les properes accions seran dilluns, dimarts i dimecres, i sembla que seran grosses. Així que la jornada electoral no es preveu res.

Demà no sabem què passarà però ara que esmentàvem el caos, ahir, en el tancament de campanya del PSOE a Catalunya, Pedro Sänchez, al costat de Miquel Iceta va deixar anar una darrera arenga: “O nosotros o el caos”. Ah! Cada vegada que Sánchez parla, fica la pota fins ben al fons de la galleda. Hi ha una vinyeta d’una publicació satírica que es deia ‘Hermano Lobo’, que el 2 d’agost de 1975 (per tant, en plena decadència del franquisme), publicava una vinyeta en la qual un polític s’adreçava a les masses així: “O nosotros o el caos!”. Les masses responien, desencisades pels polítics: “El caos, el caos!!”. I el polític responia: “Es igual, tambien somos nosotros”.

Doncs aquesta és la metàfora que defineix la situació actual de la política espanyola, a escasses hores d’una campanya absolutament innecessària i cansina, que a més a més podria dur-nos a unes noves eleccions, si els resultats de demà no ho desbloquegen (o Sánchez té prou ma esquerra per desfer el bloqueig). Tot apunta a què hi ha quelcom parlat amb el PP, però si el PP ha de cedir una abstenció tècnica, ho allargarà de mala manera i ens ho farà passar de forma molt feixuga a tots. S’ho imaginen haver d’aguantar un altre mig any els feixucs discursos dels candidats espanyols? Doncs això, amb un estat independent, no ho hauríem d’aguantar. Ara, preparem-nos per gaudir del resultat que pugui treure Ciutadans.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS