L’encaixada entre Torra i Sánchez: el punt i a part al Dietari del Procés

  • Oriol
  • 6 de febrer de 2020

Aquest dijous s’ha produït finalment la trobada entre Quim Torra i Pedro Sánchez, forçada per una negociació d’Esquerra Republicana, en un context estrany i gens desitjat ni pel president de la Generalitat ni pel d’Espanya. Una reunió entre presidents de circumstàncies i ben descafeïnada, després de tot el que s’ha viscut des del recordat i enyorat octubre de 2017. Aquesta trobada, que ara els explicarem, és la primera pedra d’un nou camí que serà llarg, com ja anunciava el 155 a finals d’aquell explosiu octubre de 2017; però que deixa el camí obert a una certa esperança de cara a la nova generació política que anirà venint i que segurament acabarà agafant el relleu, com pertoca històricament de fer a totes les generacions de catalans des de fa 300 anys, als que ara són a primera línia.


És per això que amb aquesta nova etapa que s’obre on, sense oblidar l’objectiu final, s’hi intentarà arribar de manera menys precipitada i tornant a fer la feina de formigueta per ser més, això ens porta a posar un punt a part a El Dietari del Procés tal i com l’han pogut seguir des de finals de 2012 de manera incansablement diària fins avui. L’encaixada de mans de Torra i Sánchez és el canvi de paradigma escenificat que nosaltres hem trobat com a adequat per anunciar-los aquest punt i a part amb el Procés. A partir d’ara ja no té sentit elaborar una crònica diària entrant en la minuciositat del que ha passat en relació al Procés. Els germans Jordan, que els hem estat escrivint fins ara arribem exhaustos, però contents d’haver estat els Francesc de Castellví dels segle XXI, no sense un punt de decepció per no haver pogut dixar testimoni d’un resultat final victoriós.


Pleguem? No. A partir d’ara ens podran llegir setmanalment, els diumenges, amb allò més destacat del Procés. Una freqüència força més adient a l’etapa en la qual entrem, i sempre amatents pel dia en el qual la societat decideixi rellançar de nou el Procés. No serà pas a partir d’aquest trobada on, al final, i ens sap greu dir-ho, ens ha acabat convencent més l’actitud conciliadora i poctaxativa de Pedro Sánchez, que l’obscecació extenuant pels símbols de Quim Torra. Sánchez s’ha mogut en l’esperable, però sense estridències ni males paraules. Sobre l’autodeterminació ha dit que la seva fórmula és “autogoven dins la Constitució”, sense negar taxativament res. No s’emocionin, també ha assenyalat que l’autdeterminació o la demanda d’amnistia demostren la llunyania inicial de eles posicions.


Quim Torra no ha sortit del simbolisme que l’ha caracteritzat, organitzant una trobada amb tots els honors. Digníssim, com sempre, però buit de contingut. L’analista de moda Patrycia Centeno feia una comparativa interessant d’una compareixença de Puigdemont el 2017 amb la Senyera i la bandera europea darrere a la galeria gòtica de Palau, i ara de Torra amb la Senyera i l’estanquera, que no ha estat hàbil de retirar quan ha comparegut després de Sánchez.


Al final, les posicions allunyades d’ambdós presidents demostren que aquest només és el punt de partida, com els dèiem, i el moment ideal per posar aquest punt i a part al Dietari del Procés. Tots dos presidents lideraran la primera taula de diàleg aquest febrer, notícia que ha transcendit, com la reacció de després dˋERC que ha considerat que Pere Aragonès hi hauria de ser. Aragonèspodria arribar a ser el cap de l’executiu que hagués de gestionar aquest diàleg, si Esquerra Republicana guanya les eleccions, una opció probable, però difícil.


Sánchez marxa de Catalunya quedant bé amb Torra i evitant-li un problema a ERC, deixant un final de partida obert en el qual hom es pot plantejar si Catalunya n’acabarà traient quelcom o serem davant l’enèsim engany (opció més probable). A banda de tot això, avui hem conegut que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez podran sortir de la presó en els propers dies per poder fer tasques de voluntariat durant el dia, i anar a dormir a la presó a la nit. Un petit avanç esperançador, que també significa un primer punt de partida en l’estadi final de la llibertat dels presos polítics.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS