La taula de diàleg, millor que el no-res actual

  • Guif
  • 23 de Febrer de 2020

La setmana vinent es viurà un fet excepcional en els més de set anys que el procés porta en marxa: els dos governs, català i espanyol, s’asseuran dimecres a la tarda a la Moncloa. És una victòria per l’independentisme? Bé, no es pot ser tan agosarat. Mentre Madrid anirà a parlar probablement d’assumptes sectorials o de temes que s’haguessin discutit a la dècada dels 2000, la Generalitat vol ja posar sobre la taula l’autodeterminació i l’amnistia. Carmen Calvo deia aquesta setmana que un bon inici de les converses podria ser discutir sobre l’origen de tot plegat. Un comentari que dona pistes de per on voldria anar la Moncloa: Estatut del 2010 injustament retallat, hem de fer un nou Estatut i llestos. Un posicionament a anys llum del govern català i, probablement, de la majoria dels catalans per bé o per mal. 

Amb la molt poca certesa que en surti res de positiu de les converses, és difícil dir que la mesa de diàleg és una victòria independentista. Ara bé, sí que per fi, dos anys i mig després de l’1-O, alguna cosa es mou en alguna direcció, que ja és prou. El temps perdut on res significatiu ha succeït en matèria d’estratègia per arribar a la República (empresonaments i exili a banda) acabarà dimecres vinent, amb Torra, Sánchez i els peixos grossos d’un i altre costat en una taula. Millor això que el no-res. Fins i tot si la mesa acaba en el no-res. A falta d’alternatives viables, efectives i reals per moure fitxa, com s’ha demostrat des del 2017, el conflicte no s’ha de deixar morir estancat. La mesa pot portar a un altre escenari. El no-res, no estava duent enlloc. 

És per això que els obstacles constants de JxCat són incomprensibles, i més sense una alternativa sota el braç. Aquesta setmana, Quim Torra ha jugat a fer tremolar el diàleg perquè Madrid no vol cap mediador. Aquest tema ja va portar al no-res fa un any, i es tracta de sortir de la paràlisi. El president de la Generalitat també va fer-se l’ofès perquè Madrid va proposar dilluns vinent per la trobada. Havia de ser ell qui fes la proposta, que va acabar sent una oferta de gairebé tots els dies vinents menys dilluns. Si la taula de diàleg ha d’anar en aquest nivell de susceptibilitat, encara serà més complicat treure’n alguna cosa. En qualsevol cas, però, tot apunta a que res es mourà en excés a la taula fins que no hi hagi noves eleccions a Catalunya. 

I parlant de comicis, un cadàver polític està revivint del món dels morts: Artur Mas ha acabat la seva inhabilitació aquest cap de setmana, i treu nou llibre en unes setmanes. És un dels noms a les travesses de JxCat, ara que sembla que qui ocupava la ‘pole position’, Laura Borràs, no ho serà, tenint en compte la investigació oberta en contra seu pels presumptes contractes fets a mida per un amic quan estava a la ILC. Damià Calvet, Jordi Puigneró, Àngels Chacón o Elsa Artadi són altres candidats, tot i que potser Puigdemont acaba sorprenent i n’acaba escollint un altre. El moviment post-convergent és tan complex que triar-ne un o altre pot canviar radicalment el tauler de joc, tant si guanyen les eleccions com si acaben sent el ‘germà petit’ independentista. Això és clar, sempre que les disputes fratricides acabin i tothom se centri a incentivar el vot i no al contrari. 

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS