La propera onada del Tsunami

  • Guif
  • 25 d'octubre de 2019

El Tsunami Democràtic es reactivarà el 9 de novembre, en plena jornada de reflexió per les eleccions espanyoles i coincidint amb el 5è aniversari del referèndum del 9N. I l’acció es farà “arreu de l’Estat”, així que ja es pot agafar ben fort tothom. Els partits sempre van amb més peus de plom que mai durant la campanya, perquè qualsevol relliscada els pot sortir cara. En aquest cas, la jornada de reflexió pot dinamitar-ho tot, o contribuir-hi. Alguns ja s’han dinamitat sols: per exemple, Ciutadans, a qui algunes enquestes ja l’apropen a ERC en nombre d’escons (els uns presentant-se a tota Espanya, els altres només a Catalunya). I es socialistes, a qui la jugada segurament no els sortirà gens bé. Ara per ara, haurien de signar quedar-se igual. Els dies immediatament posteriors a les eleccions, el Tsunami també preveu accions, sense concretar de moment lloc, així com el 18 de desembre. En aquest cas, la protesta serà durant el Barça – Madrid. El ressò mundial està assegurat. Tot plegat, quan demà es preveu una altra manifestació multitudinària als carrers de Barcelona. Es repetiran els aldarulls al final de la marxa?

Si Pedro Sánchez s’hagués assegut a parlar amb Quim Torra, potser s’hauria estalviat estar patint fins el dia de reflexió. Si el govern espanyol hagués estat més hàbil, la qüestió catalana no estaria tant totes les portades i això no donaria tantes ales a Vox. Però no, Sánchez prefereix no agafar el telèfon a Torra i ara es permet el luxe fins i tot de mofar-se d’ell dient-li que abans de trucar-lo amb ell, que parli amb Iceta. Aquest és el nivell. Però res no ha d’estranyar, i més tenint en compte esperpents com els d’ahir amb Franco sortint del Valle de los Caídos com un heroi. 


Mentrestant, diversos partits d’arreu de l’Estat han donat suport als independentistes catalans amb l’anomenada Declaració de la Llotja de Mar. Els bascos d’EH Bildu, els balears de Més i els gallecs del BNG, a banda de dues petites formacions valencianes, s’hi han sumat. Rebutgen la sentència, defensen el dret a l’autodeterminació i insten al diàleg. És un marc prou ampli com perquè tots els sectors postconvergents, ERC i CUP també hagin signat. La gran absència, però, ha estat el PNB, que torna a girar l’esquena a una iniciativa per plantar cara a l’Estat de debò. Amb els d’Urkullu no s’hi pot comptar. Si la repressió continua, el partit es pot acabar veient engolit per la gent, així com Convergència, si no obren els ulls a temps. 

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS