La caiguda de Ciutadans: primer capítol

  • Guif
  • 20 de juny de 2019

Ciutadans va tocar sostre el 28 d’abril amb uns resultats sorprenentment bons (per bé que insuficients pels seus interessos) a les eleccions espanyoles. Les de maig ja van deixar palès un cert estancament, però encara es podien llegir positivament perquè milloraven les eleccions autonòmiques, municipals i europees anteriors. Ara ja tenen els seus màxims resultats en tots els comicis. I ara per ara, tot apunta que d’aquí no passaran, i que més aviat aniran a la baixa. Per quan algú vulgui analitzar aquesta possible tendència, aquestes últimes setmanes li poden servir.

A Ciutadans se li va començar a veure el llautó fa uns mesos, quan va colar-se a un govern d’Andalusia apuntalat per Vox. El febrer, quan es va alinear amb el PP i Vox per la manifestació anti-Pedro Sánchez a Colón, també va deixar petjada, però els resultats del 28 d’abril els van salvar. Ara bé, la seva connivència amb l’extrema dreta ja ha fet que els caigui del tot la careta. Han preferit entrar a executius amb el suport de Vox, que formar part de governs del PSOE.

És possible que cap altre partit del grup liberal europeu (del qual és membre) tingués estómac no ja per reunir-se amb l’extrema dreta, com ha fet Cs, sinó per rebutjar un cordó sanitari amb Vox. És inexplicable, veient que fins i tot alguns partits del grup popular europeu, com la CDU de Merkel, ho fan. Macron, líder del nou grup liberal europeu, ha fet diverses advertències a Ciutadans per la seva política de pactes. I fins i tot avui ha deixat clar que no la comparteix. I Manuel Valls? No els podria haver sortit pitjor la jugada. L’exministre francès està desbocat aquests dies malparlant dels taronges per tots els mitjans de comunicació no només catalans, sinó espanyols. Fins i tot ha dit literalment que l’única opció que té Ciutadans d’evitar el desastre és que Rivera es retiri. Amén.

19 de juny de 2019

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS