Els presos perfilen el seu paper els propers anys

  • Guif
  • 28 de gener de 2020

La decebedora trencadissa independentista de fa només un dia encara cou. Fa mal als propis partits involucrats, a la ciutadania però sobretot als líders que són a la presó. I avui s’ha fet avinent. Era un dia especial al Parlament, ja que sis dels nou presos polítics han tornat a trepitjar la cambra per primera vegada des dels seus respectius empresonaments el 2017 i el 2018. Convocats per la comissió d’investigació sobre l’aplicació del 155, Junqueras, Romeva, Rull, Turull, Bassa i Forn han parlat en la sessió després de rebre el vist-i-plau del departament de Justícia. 

El dia ha tingut dos grans titulars: el primer, el simbolisme de l’arribada de tots ells. Escortats per un fotimer de Mossos d’Esquadra de paisà, discrets i sense emmanillar-los, han entrat a la cambra rebent aplaudiments i crits de “llibertat” de part de companys diputats, familiars i amics. Primer ha arribat Dolors Bassa, i després ho han fet els cinc homes, a quarts de nou del matí i davant d’una expectació màxima. Les emocions han estat a flor de pell durant tot el dia, i el simbolisme de l’ocasió, també. 

El segon gran titular ha estat el contingut de les seves exposicions. Bàsicament, tots anaven enfocats a garantir que no havien vingut a demanar perdó per res, que no defallirien i que el camí era ara el diàleg. També els postconvergents ho han afirmat sense pal·liatius, ja que fet i fet, s’assumeix que l’octubre del 2017 buscava forçar Mariano Rajoy a la taula de negociació. Sobretot, però, han dit que calia unitat independentista. És clar, ells són a la presó per intentar aconseguir la República, i més que mai desitgen arribar-hi i que el seu sacrifici no sigui en va. Veuen que tot s’enfonsa com un terròs de sucre i volen evitar-ho, sabedors que amb ells això no passaria. Que amb ells, això no va passar. 

Oriol Junqueras ha estat superb, en plena forma, didàctic, amb humor, intel·ligència, memòria i idees clares. Fins i tot li ha donat temps a aixafar Lorena Roldán, que ha anat a fer el paperet a la comissió amb un discurs destructor i se n’ha anat sense esperar la resposta del líder republicà. Fins i tot ha estat premonitori demanant diàleg: “Jo me’n moro de ganes. Ho gaudiré molt. Ja sé que ho poden retardar i posar pals a les rodes. Però, i què? Acabaré tenint aquesta oportunitat”. 

Jordi Turull també ha estat molt fi. Amb l’energia que el caracteritza, fent gala de gran orador com en els vells temps i incisiu com sempre, també ha demostrat tenir les idees clares. I, clarament, s’ha vist la diferència abismal de nivell entre ell i els portaveus actuals de JxCat. La resta també han estat a l’alçada, sobretot deixant clar que la seva lluita no ha de quedar en un no-res per la falta d’unitat. I és que es continua demostrant que, fins que no puguin tornar a la primera línia, els presos polítics seran com uns àngels de la guarda independentistes, amb l’objectiu de garantir la unitat. Ni que sigui amb pinces. Fins que tornin. Però la perspectiva que els partits sobiranistes podrien ser incapaços d’articular res fins la fi dels engarjolament, ara mateix, es fa una muntanya i no deixa de ser depriment. El miratge de tenir els presos al Parlament ja ha acabat, i només ha durat 12 hores. 

29 de gener de 2020

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS