Els perills d’enfangar-se en el debat identitari

  • Oriol
  • 16 de Febrer de 2020

La setmana d’avui ens ha deixat una polèmica absurda en boca d el’alcaldessa de Vic, Anna Erra, que ha estat objecte de crítica per expressar una realitat com és que els catalanoparlants no haurien de canviar de llengua davant d’algú que pugui tenir un aspecte que pugui semblar que no entendrà el català. Efectivament, ser negre (per posar un exemple), no vol dir necessàriament que no s’hagi nascut a Catalunya ni tampoc que no s’entengui el català. Però Erra no ha sabut expressar correctament la idea i s’ha acabat ficant en un jardí on el nacionalisme espanyol l’esperava fregant-se les mans per qualificar-la d’identitària i de discriminar per l’aspecte, com també per supremacista, per donar a entendre que hi ha una espècie de raça catalana o algo.

L’espanyolisme es sent comodíssim en aquest tipus de debats on hi té una llarga experiència, i a més compta amb el suport dels sectors més equidistants, que ni se n’adonen que acaben essent utilitzats. Si a aixì ho smum twitter, podem acabar rebent molt. No tant, potser, que fruit del mal que ja ens estem fent entre nosaltres, i més ja en precampanya. Junts per Catalunya segueix atacant el seu soci de govern amb acusacions de traïdoria per haver buscat el diàleg amb l’estat, però sense oferir alternativa. “L’independentisme pragmàtic d’ERC és autonomisme de tota la vida”, ha respost una Laura Borràs quasi bé descartada per a ser la candidata pel seu partit, per la investigació per corrupció que pesa sobre ella. L’hàbil política respon al desafiament de la justícia dient que no assistirà a la citació judicial (no hi està obligada en realitat, i això obligarà al Suprem a demanar un suplicatori al Congrés). D’això la política en fa bandera i ajuda a alimentar aquesta imatge martirològica i d’epicitat en la qual es troben tant còmodes els integrants del seu partit polític, inclòs el president Torra. Borràs torna a entrar a la cursa per liderar la propera llista de JxC.

Esquerra Republicana respon a això a través de qui serà, sense dubtes, el seu candidat Pere Aragonès, que no entra massa en el joc dels postconvergents i simplement els respon que “menys retrets i més feina”. Els republicans estan cremats perquè consideren que el pes de la feina d’aquest govern l’han portat ells, mentre JxC es penjava les medalles i es dedicava a plorar els presos. Qui també té clares les coses és Jèssica Albiach. L’actual lideressa dels Comuns a Catalunya repetirà en el càrrec sense oposició; Ada Colau no ha volgut jugar aquesta carta encara i aguantarà el difícil equilibri de l’alcaldia barcelonesa mentre Ciutadans, que es veu perdedora a tot arreu, intenta trabar una aliança amb el Partit Popular a Catalunya, Galícia i Euskadi, per minimitzar les pèrdues. Suposem que sobretot a Catalunya on es preveu una devallada espectacular de vots taronges i la pèrdua del barret de cap de l’oposició. Aquesta maniobra ens recorda a la d’Artur Mas quan li va veure les banyes al toro i va començar a introduir el tema de la llista unitària.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS