El xou de Quim Torra

  • Oriol
  • 29 de Gener de 2020

L’erràtic camí de Joaquim Torra, al capdavant de la presidència de la Generalitat, sembla que comença a arribar a la seva fí. Avui hem vist el penúltim xou del president que serà recordat pel simbolisme dels llaços grocs, el famós “quins collons!” i, en altres cercles, el president que menja frankfurts.

Ahir, quan posàvem el cap sobre el coixí i fèiem la darrera repassada a l’actualitat per veure les portades de l’endemà, ens trobàvem amb una notícia sorpresa: Quim Torra havia decidit convocar una rosa de premsa per fer un anunci com a resposta a la ‘deslleialtat’ oberta d’ERC de dilluns, quan en un ple catastròfic i vergonyant pels independentistes, la Mesa del Parlament (i sobretot els vots d’ERC) van beneïr el requeriment de la justícia espanyola i l’acció del secretari general del Parlament de deixar d’alguna manera suspès l’escó del president, que podria mantenir-se en el càrrec de president sense problema.

De la necessitat de JxC, una vegada més, se n’ha fet virtut. La situació s’origina amb l’acte rebel i absurd de mantenir una pancarta al balcó de la Generalitat, quan tothom sabia què acabaria passant (i més sabent com havia acabat Montserrat Venturós a Berga, per haver mantingut una estelada penjada). Aleshores el càlcul ja en aquell moment es va fer ràpid: en x mesos arribarà la inhabilitació i aleshores segurament s’anirà a eleccions. Dit i fet. L’escenificació de dilluns no respon a res més que intentar muntar un altre 30 de gener on els socis de govern i, sobretot, el president del Parlament són presentats com uns traïdors. I aquí la virtut, i la campanya electoral feta.

Aquesta vegada, Torra no comptarà amb el carisma que arrossega el president legítim, Carles Puigdemont, tot un símbol de resistència com a reclam electoral, però, així que la jugada que avui ha traçat és arriscada i, sobretot, en contra de les advertències dels presos polítics i del propi Puigdemont. Torra passarà inadvertit mentre Borràs i potser fins i tot Artur Mas que acaba la seva inhabilitació el mes vinent, es freguen les mans i es preparen.

Doncs sí, el president de la Generalitat ha dit avui que convocarà eleccions. Torra ha estat suau en les formes, quan tothom esperava que fes fora ERC del govern, o li manllevés les competències de vicepresidència. ERC estava preparada a la seva seu de Calàbria per emetre una resposta contundent en funció del plantejament que fés el president de manera unilateral. Borràs escalfava l’ambient al matí dient que hi hauria un anunci transcendent. I, al final, la convocatòria d’eleccions ha vingut seguida del… “després d’aprovar els pressupostos i d’haver-me reunit amb Pedro Sánchez”. Aquests dos punts sobre els quals s’està sustentant ara el que resta de legislatura catalana, són les dues coses que ha aconseguit Esquerra Republicana. Probablement, en aquest sentit, més enllà de les gesticulacions, hi ha alguna cosa que sí que s’ha hagut de fer bé.

Efectivament, això és el que tothom esperava que fes, o el que se suposava que hauria de fer per responsabilitat, aprovar els pressupostos que porten prorrogats des de 2017. El que ningú ha entès ha estat aquesta nova gesticulació. Si ha de convocar eleccions ja ho farà quan les convoqui, no uns mesos abans. La resposta d’ERC ha estat encara més suau i conciliadora. A la tarda, mentre fruíem amb el pollastre que s’ha organitzat amb la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (és aquest cap de setmana!) JxC ha comparegut per dir que els pressupostos s’aproven gràcies a la generositat d’aquesta formació, que està a govern, per cert.

Per la seva banda, ERC ha visualitzat les seves dues principals figures, Aragonès i Torrent a la presentació dels pressupostos. Abans hi ha hagut reunió d’executiu, que suposem que haurà estat tensa i incòmode per tothom. Els pressupostos s’havien de presentar en roda de premsa aquest migdia, però la compareixença de Torra ho ha mogut tot.

Els partiotes de Reagrupament o de Solidaritat Catalana que juraven i perjuraven que si manessin ells seríem independents en res perquè aprovarien una DUI i s’acabaria tot, han tornat a demostrar (Torra prové del primer grup), que la política és quelcom una mica més complicat i requereix més preparació i una mica menys dosi de bandera. L’epicitat i el sombolisme es poden deixar per l’ d’octubre, o per l’11 de setembre, però veient com va acabar el 2017, segurament, a partir d’ara caldrà un president que sàpiga manar, infondre respecte i liderar, i que ens hi porti d’una altra manera a això de la independència que ara ens sembla que s’està allunyant.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS