El (mini) judici farsa

  • Guif
  • 18 de Novembre de 2019

Ha estat com un spin-off low-cost del judici del procés que es va celebrar al procés entre el febrer i el juny. Però ha tingut bona part dels elements que van conformar aquelles sessions: una fiscalia amb ganes de venjança i ben fatxenda, un tribunal intervencionista –sobretot amb la defensa–, la ultradreta fent d’acusació popular, policies espanyols fent de testimonis, i un acusat ple de dignitat i amb poques ganes d’exculpar-se. Però tot amb segones espases, de menys calat que els seus predecessors. Inclòs Torra, el qual ha fet una bona actuació però no ha aixecat ni de lluny tanta expectació.

Quim Torra s’ha convertit en el primer president de Catalunya en actiu jutjat des de Lluís Companys. I ha tingut, de lluny, més dignitat que Artur Mas, que va fer tots els possibles per espolsar-se les culpes del 9-N. L’actual cap de l’executiu no només ha admès la desobediència, sinó que ha plantat cara al TSJC, acusant la justícia espanyola de parcial i dient que el tribunal el pot condemnar a ell, però “no canviarà la legitimitat del Parlament, el compromís amb el poble, la voluntat del poble i el destí d’aquest país”. I li ha etzibat: “La democràcia i els drets humans guanyen sempre, la llibertat acabarà guanyant”.

Torra estava jugant a casa, se sentia molt còmode. Ha parlat del 1714, de Companys, de la institució de la Generalitat, del 155, del simbolisme, dels presos polítics, de la independència, de la justícia espanyola… No s’ha deixat res al tinter, s’ha deixat ben a gust, així com Gonzalo Boye, que feia d’advocat defensor. En tot moment Torra semblava desitjar que el condemnessin i l’inhabilitessin. Bé, fet i fet, seria una bona estratègia per evitar el compromís que es va autoimposar: dimitir si veia que fer la independència no és possible.

19 de Novembre de 2019

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS