El fracàs infinitit de l’esquerra espanyola

  • Guif
  • 25 de juliol de 2019

Miquel Morera, de 99, un dels supervivents de la Batalla de l’Ebre, deixava un missatge molt clar en l’homenatge anual als combatents de la saguinària batalla, a Pinell de Brai (Terra Alta): “La guerra la vam perdre perquè no hi havia unió i ara està passant el mateix, i ens ho estem jugant tot”. Morera es referia probablement a l’independentisme actual, però avui precisament hem vist que a l’esquerra li passa el mateix, 81 anys després. Davant l’amenaça del feixisme, l’esquerra va fallar per desavinences internes fa vuit dècades. Ara, amb el risc del ‘trifachito’ a prop, l’esquerra torna a fallar. Per falta d’unitat, com diu Miquel Morera.


També ho ha dit al Congrés Gabriel Rufián, en el seu torn de paraula abans de la segona ronda de votacions de la investidura de Pedro Sánchez, que ha acabat amb 124 Sís, 155 Nos, i 67 abstencions. El líder republicà a Madrid ha afirmat que sempre ha vist perdre l’esquerra, i que aquesta vegada no seria diferent. I així ha estat: després de frenètiques negociacions entre Socialistes i Unidas Podemos a última hora, l’acord no ha arribat i tot se n’ha anat en orris. I això que els dos partits tenien assegurat no patir per la majoria de la cambra si les converses arribaven a bon port. ERC i Bildu han anunciat en una compareixença unitària inèdita que s’abstindrien per “responsabilitat”. I això és el que han demanat a Sánchez i Podemos, en un moviment que ha deixat astorat a molts i ha rebut bones paraules de molts. Els independentistes d’esquerres ‘terroristes i sediciosos’ demanant sentit d’Estat. I demostrant-lo. Una bona lliçó per a Espanya. 

Esquerra s’ha fet més forta amb Rufián demostrant diàleg i zero voluntat de bloqueig, mentre que JxCat s’ha instal·lat en el discurs del 155 i dels presos i no s’ha mogut ni un mil·límetre. Tampoc s’ha mogut en les seves crítiques habituals als republicans, que per boca d’algun diputat n’han qüestionat l’abstenció. Socialistes i Podemos tenen dos mesos ara per continuar negociant, i si no hi ha nou president el 23 de setembre, se celebraran nous comicis el 10 de novembre. Però Rufián ja ha avisat: al setembre l’abstenció no està garantida, tot pot canviar. És clar, amb la Diada i en vigílies (o just després) de la sentència, no serà tan fàcil abstenir-se. Però les coses es complicaran per tothom; el propi Pedro Sánchez ha instat els grups a que el votin amb un argument demolidor: aquesta tardor serà “crucial” per Espanya. Per què? Pel Brexit, que es podria materialitzar el 31 d’octubre i sense acord, i també per la sentència del procés. 

24 de juliol de 2019

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS