El diàleg aquell

  • Oriol
  • 27 de Novembre de 2019

Ah, el diàleg. Però el diàleg en quines condicions? El més normal seria que, abans del debat d’investidura el governe spanyol mostrés molt bona voluntat i hi hagués una trobada inaugural entre els presidents Sánchez i Torra. Aleshores ja es reuniran els segons dels governs en la resta de reunions, com demana Pere Aragonès, en funció del rang que enviï l’altra delegació (observin el detall d’haver d’esperar que fan els altres), i aleshores que el resultat de la negociació final es referendi per la ciutadania catalana. Però de moment, això no està a la vista malgrat les converses, i nosaltres ens tornem a encallar en discurssions estèrils entre matissos d’independentistes.

De moment no ha anat gaire més enllà aquesta polèmica (ben absurda, com la majoria), però segur que properament en veurem una bola com sempre. Avui era dia de postureig al Parlament, mentre Madrid tornava a atacar la sobirania de Catalunya: el PSOE ha impulsat el decret contra la ‘República Digital’, amb l’abstenció d’Unidas Podemos, que segueix jugant a estar al mig, mentre el TSJC suspenia els decrets del govern català per crear delegacions a l’Argentina, Mèxic i Tunis, sota el pretext que el Ministeri d’Exteriors espanyol creu que són “nocives” per l’Estat. Alfred Bosch, el conseller català, ha respost immediatament: “L’ordre de tancament contra tres delegacions del Govern és un dels pitjors atacs a l’autogovern de Catalunya des del 155. Estan prejutjant intencions. Ens defensarem”.

Respecte el decret contra la ‘República Digital’, recordin que es tractava d’aquella mesura que traslladava l’esperit de la llei mordassa al camp digital, dotant de capacitat al govern espanyol per tancar sense previ avís webs. Vaja, una nova aproximació a règims com el turc o el xinès, per posar dos exemples.

I tot això mentre al Parlament tocava com dèiem, un nou plenari ple de simbolisme i marcar paquet. Aquesta setmana la Mesa s’ha renovat, amb la renúncia de la diputada republicana Adriana Delgado, que demana més temps per ocupar-se del seu municipi i la incorporació de la diputada de Jovent Republicà Rut Ribas en la seva substitució. Entremig, un ‘amago’ de la CUP d’oferir-se per ser a la Mesa per “ajudar a fer front a les sentències del TC”. Els tempos de l’oferiment (després de que la Mesa ja hagi estat advertida repetidament), fan pensar que, efectivament es tracta d’una maniobra que cercava ser rebutjada per poder dir després que quan s’han ofert se’ls ha rebutjat, i que ningú els pugui dir que no s’impliquen.

Havent sentit també una intervenció masclista de Carlos Carrizosa, un dels pocs de Ciutadans que queden en peu, contra El Parlament ha reivindicat “l’exercici i la salvaguarda de l’autodeterminació” en el marc d’una moció de rebuig de l’extrema dreta, un text que ni s’ha esmentat des de faristol i que ha passat inadvertit. Estètic, però estèril i no sabem si necessari.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS