El darrer diumenge (potser) abans del gran seísme polític

  • Oriol
  • 6 d'octubre de 2019

Avui és 6 d’octubre de 2019. Com bé sabran molts, és un altre cop l’anivesari de la proclamació de l’Estat Català per part de Lluís Companys el 1934. El més curiós de tot és que no hi deuen haver caigut. I els ha passat desapercebut, perquè fa molts anys d’això, els nostres pares no ho van estudiar a l’escola, i, sobretot, perquè a Ciutadans li ha agafat en diumenge. Ja ho veuen, doncs.


La jornada d’aquest diumenge ha agafat a contrapeu a diversos actors de la política catalana, que l’han vessat ben bé a les portes d’una sentència mortífera que s’augura per la setmana vinent. Diuen que els jutges ja ho tenen, i només els falta decidir les penes. Malgrat les ganes de fer mal, dona la impressió que fins i tot ells deuen notar que estan a punt d’activar una bomba que, aquesta sí, ningú no sap com de gran tindrà l’onada expansiva al gruix del principat durant es propers anys a la política catalana. Segurament per això encara en desconeixem el veredicte.


Joan Tardà, en una entrevista a El Español d Pedro J., ha regalat un titular que fa mitja campanya als adversaris d’Esquerra Republicana, quan a aquesta li perilla la victòria al Congrés, per la irrupció de la CUP. Afortunadament no són les eleccions al Parlament, però que digui que si els 7 CDRs empresonats són sospitosos, que els empresonin i els jutgin; és detonador. Sobretot perquè és Tardà i entra en contradicció amb la solidaritat que històricament ha mostrat amb tots aquests col·lectius (sobretot els bascos, exposats al terrorisme, aquest sí, real, d’ETA). El polític català s’ha intentat justificar durant tota la resta del dia, matisant, però el mal ja estava fet amb el titular que li ha col·locat el diari de Pedro J.: “En Cataluña no hay violencia, pero si hay siete locos, que los metan en la cárcel y los juzguen”. ERC segueix tenint problemes greus de comunicació a l’hora d’expressar-se, que paga però i sobretot, a les xarxes.


Un altre que ha llepat, ha estat el ja no tan immaculat Jordi Graupera. Ahir, al FAQS de TV3, va mostrar la famosa fotografia d’ell estirat l’1 d’octubre arrossegat pels piolins amb americana i corbata. Pressumptuós ell, el subconscient el va trair i va dir que aquella imatge havia tingut transcendència internacional (de veritat creu que aquesta foto ha donat la volta al món?) perquè apareixia un home amb americana vestit occidentalment, “normal”, no com els de les rastes etcètera. Part de les xarxes (no totes, perquè no deixa de ser el candidat de les xarxes), l’ha titllat de classista. Graupera ha hagut de sortir a matisar i donar explicacions, com Tardà.


Les mateixes acusacions són les que ha hagut d’afrontar Salvador Cardús per un tuit criticant ERC/Rufián, a l’entrevista d’ahir també al FAQS. El convergent ha escrit: “Cedir la paraula d’un partit històric a un nouvingut a la política té molts riscos”. Cardús ha hagut de respondre a l’acusació de classista, justificant-se també perquè ell volia dir “novell” en política. Aleshores l’acusació ens segueix sorprenent, perquè el seu partit, la llista del president (JxC), està composta fonamentalment per gent novella en política, i no n’ha criticat mai res. Són els seus, en definitiva. 


I així passem el darrer diumenge (potser) de la Catalunya que patirà un altre sotrac històric, un nou seísme polític que veurem què suposa.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS