Castanyes demagògiques

  • Oriol
  • 31 d'Octubre de 2019

Avui ha començat una de les campanyes electorals que ens fa més mandra seguir, comentar i viure. Es tracta d’uns comicis bastant sobrers que han estat forçats, com bé saben, per la prepotència, principalment, de l’actual president d’Espanya en funcions, que no ha volgut dependre en cap cas dels vots que li regalava part de l’independentisme, en aquest cas d’Esquerra Republicana. El seu líder, Gabriel Rufián, ja li va especificar que probablement després de la sentència seria força més complicat donar-li els vots i que, per tant, que aprofités l’ocasió. Però Sánchez va fer cas omís de la possibilitat de ser president i, ara, de les trucades que rep del president català, Quim Torra. Amb supèrbia i amb despreci: “Parece que me ha salido un amigo que me llama”, com si parlés d’un vulgar desconegut. Sense cap tipus de respecte, menyspreant la figura del president de la Generalitat quan el seu deure és parlar-hi.

Sánchez torna a demanar amb el mateix to demagògic i prepotent a Torra que el que ha de fer és parlar primer amb Miquel Iceta, que “será el próximo presidente de Cataluña”. Iceta, per la seva banda, amb un to exaltat cridava ahir “Gracias Mossos, Gracias Policia Nacional, Gracias Guardia Urbana y Guardia Civil!”, mentre les seves joventuts perden el component socialista i criminalitzen les vagues estudiantils que estan tenint lloc a les universitats.

Però ja som en campanya i tret del CIS, les enquestes els van malament als socialistes i els aboquen a una Gran Coalició amb el PP. De fet, seria la materialització del PPSOE, aquell partit imaginari que apareix quan toca repartir bastonades (en tots els sentits de la paraula) a Catalunya ‘por la unidad de España’. El president Sánchez avui era notícia també perquè ha dit que combatrà la “República Digital”. De fet ha especificat més: “No hi haurà independència ni offline ni online”. Això ve a tomb de les mesures que va anunciar el conseller de Polítiques Digitals Jordi Puigneró, d’avançar en les polítiques digitals que puguin permetre començar a independitzar Catalunya almenys en l’àmbit tecnològic. Potser si realment s’està fent quelcom en aquest sentit, més val no explicar-ho i intentar no aixecar la llebre.

Mentrestant, la repressió segueix amb aquests episodis que els relatem: Moncloa torna a amenaçar amb una bona castanya per la via penal a la Mesa del Parlament que president Roger Torrent, si dóna curs a les resolucions unitàries pactades entre els grups independentistes (i que la Mesa ja ha aprovat debatre) i deixa que arribin a l’hemicicle català, per tornar a parlar sobre autodeterminació. Per altra banda, la Fiscalia General de l’Estat segueix fent passos per demanar l’extradició dels consellers a l’exili Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig.

Al carrer, les protestes del col·lectiu ‘Acampada Uni’, amb un munt de joves congregats amb les seves tendes de campanya a la Plaça Universitat de Barcelona, segueix aguantant. Part dels electes que van sortir de l’assemblea ahir van anar a mostrar el seu suport abans de marxar. També ho va fer Jordi Graupera amb un tuit on oferia la seva tenda de campanya a tot aquell qui la necessités. La gent no va trigar a retreure-li que podia anar ella a portar-la i acampar amb ells… previ treure’s l’americana. Ja ho veuen, les xarxes reparteixen a tort i a dret i se’t poden girar en contra en qualsevol moment, com bé sap també el propi Gabriel Rufián.

Tsunami Democràtic, per la seva banda segueix escalfant la jornada de reflexió del 9 de novembre avisant que hi haurà, a la tarda, una acció de desobediència a la reflexió imposada per la JEC.

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS