El CEO i l’abraçada de l’ós

  • Oriol
  • 16 de Novembre de 2019

El CEO, ah el CEO! L’òrgan oficial d’equestes de la Generalitat ens ha deixat les dades del seu darrer estudi en el qual s’indica que l’independentisme pateix una baixada fins el 40,3%, front el gairebé 49% de l’unionisme. Ja s’ho poden imaginar: “el independentismo se hunde” han estat els titulars. Els mitjans independentistes, com han fet altres vegades, s’han esforçat a demostrar que el mètode ha estat diferent, i podria ben ser perquè a les eleccions espanyoles, els partitis independentistres han obtingut 23 de 48 escons, i ja saben que també hi ha ‘indepes’ a partits com els Comuns, malgrat que es pot donar la situació contrària.

Precisament en ressaca electoral ens trobem aquesta setmana, amb un pacte que ha agafat a tothom a contrapeu entre Pedro Sánchez i Iglesias. La gran abraçada de l’ós, que potser Iglesias acabarà pagant en el futur. Sánchz ha jugat bé les cartes amb un pacte preventiu contra les crítiques que ja ha començat a rebre i que arribaran tard a l’hora d’intentar evitar el pacte. Parlem de rèmores momificades com ara Felipe González o Ibarra, que casualment ha reaparegut, que en blasfemen. Sánchez sí que ha fet una cosa bona: renovar la gent del PSOE i acabar amb aquesta gent. El problema és que el gen de la repressió contra Catalunya no ha variat. Diu molt de la gent del PSOE que aquesta gent, els referents de tota la vida, reneguin d’unpacte d’esquerres. On són les esquerres al PSOE? Fa molts anys que desaparegudes, més enllà de moments de grandesa com ara la llei de matrimonis hoosexuals.

Entre les rèmores, ara n’hi ha unes quantes dirigint el PSC. L’actal Partit dels Socialistes de Catalunya és una formació sense personalitat pròpia que dista molt del partit catalanista que s’havia anat construint sempre, on algú podia pensar-se alguna vegada que, més enllà del model de política de corrupció als ajuntaments, a nivell de Parlament potser algun dia s’hi podria comptar per alguna cosa més gran. Però no, el que digui Madrid punt. La darrera, d’avui mateix: el PSC d’Iceta ha dit que no hi ha cap intenció de modificar la Constitució durant aquesta legislatura, que és la solució que ens havien venut sempre, el camí del mig per canviar les coses, per parlar i per aturar l’independentisme. Doncs no, novament, que als catalans els donin pel sac. I no es pensin que ara vindrà Podemos i ens defensarà gaire més enllà. El primer que ha fet Pablo Iglesias és enviar una carta a la seva militància dmanant que es preparin per assumi renúncies programàtiques. No haguera estat millor vendre-ho en positiu i dir que lluitaran per això i per allò? Mare de Déu, com estan les esquerres espanyoles! I en base a què volen que hi pactem exactament?

15 de Novembre de 2019

LEAVE A COMMENT

RELATED POSTS